Atzar

Un relat de: AVERROIS

ATZAR


Un raig de llum surt de l'horitzó

El cel va canviant de color

Com si fos les ales d'una papallona

Els núvols generosos es tornen rojos

La terra reneix amb l'olor de rosada

El cant dels ocells refilant

Omple els racons més obscurs

Els pensaments més amagats.

El silenci emperador fins aquest moment

S'allunya mandrós sense fer soroll

Les ànimes retornen al cos

Els cors bategen per mil sentiments

Els ulls s'obren per gaudir de la llum

Els sons omplen les oïdes

Mentre un suau vent xiuxiueja...

VIVIU

Comentaris

  • un poema que dibuixa unes[Ofensiu]
    joandemataro | 15-02-2011 | Valoració: 10

    imatges espectaculars, ben construit
    et felicito
    abraçades
    joan

  • I tot passa [Ofensiu]
    Melcior | 30-11-2008 | Valoració: 10

    en un instant , no és l' atzar , no , és la mateixa vida iel cor del món que batega sense pausa .
    Son pocs però els que el senten .
    Endavant!

  • Un nou dia.[Ofensiu]
    jos monts | 02-09-2008

    Entra molt bé és suau i delicat.
    Demostra sentiments vius de natura.
    M'ha agradat.

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370424 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!