Atac al pensament

Són èpiques croades
les del cel roig,
són llargs pelegrinatges
entre paraules i goig.

Cartes d’or escrites,
les agafa Hermes, demana:
segur que són mites,
els humans morint de gana?

S’enfonsa el miratge!
Deixa’l, sol sana,
només són vuit passes
les que porten al nirvana.

Canonades sobtades
dels que no pateixen fred,
dient que posem tots
l’ànima en guaret.

La muralla ha caigut
i hem perdut el setge!
Corro, escapo
i m’arrenco el fetge.

Tanco portes, finestres,
esmicolo el mirall;
per què la lletra ara és
el meu amagatall.