Àsia, l´exili dels pandes

Els óssos pandes havien viscut durant segles al centre de la Xina, el seu hàbitat, la seva terra, s´havien sentit a gust en aquells boscos on sempre havien existit multituds de brots de bambús. Els hi encantava menjar-se´ls, sentats agafant-los amb les seves urpes davanteres, feia goig ver-los tant afanats, tant divertits, tant diferents als altres germans óssos.
Però la població havia començat a disminuir, s´apropava el perill, l´extinció, poc a poc els boscos de bambú d´aquella zona estaven sent destruits. Els homes pel seu propi profit els estava desolant i els pandes van començar a passar gana. El que havia començat com un problema passatger aviat es convertiria en el final dels pandes.
L´home havia guanyat i els óssos per por a morir de gana van haver d´anar-se´n a unes altres terres buscant quelcom de menjar, potser trobarien bambú a d´altres boscos ?

Van viatjar durant dies, havien escoltat, ja feia temps , de l´existència d´uns parents , més petits que ells, els pandes vermells, potser els acollirien amb entusiasme i compartirien plegats terra i menjar, els pandes gegants estaven il.lusionats amb la idea.

L´arribada va ser freda, els germans menors van desconfiar des de el primer moment. Mai s´haurien imaginat que arribarien a les seves terres aquella gran quantitat d´óssos de color blanc i negre tant diferent d´ells.

Els pandes gegants es van instal.lar a aquelles terres tan fructíferes, no esperaven aquella rebuda, només volien menjar per les seves famílies i viure en pau, no volien fer mal als seus veïns, només quelcom que ficar-se a la boca, en un principi no van donar importància a les seves diferències, per ells no semblaven importats.
!Farien el que fos per sobreviure, ja havien sigut expulsats una vegada!!!






Els problemes van arribar molt aviat, massa i tot.
Alguns pandes vermells havien acollit als nouvinguts de manera grata, cordial, els van obsequiar amb l´amabilitat, la solidaritat i amb el salut, però la gran majoria no van ni gosar a apropar-se a ells.
Malparlaven, els impedien el pas amb obstacles i van fer tot el possible per que no s´hi sentissin a gust a les seves terres, aquelles eren d´ells i no volien a aquells óssos gegants que es menjaven el seu menjar i els ocupaven barrejant-se amb ells.


La convivència era molt difícil, ambdues parts van desconfiar amb recel des de el principi i no van arribar a mesclar-se, cadascú a la seva comunitat.
Els vermells volien que acatessin les seves ordres i normes, ! per això havien arribat primer!!!! I els pandes blancs i negres no van voler sumir-se a aquelles lleis noves per ells.

I així va ser com va passar el temps, molt de pressa, com sol passar a la vida, i alguns petits pandes gegants que van néixer en les noves terres van començar a acatar aquelles lleis, van créixer com els vermells havien sempre volgut, van menjar allò que ells menjaven i van jugar plegats a les mateixes coses, encara que els pares els miraven amb recel, sempre amb desconfiança. Alguns es van fer grans amics i d´altres mai es van mirar a la cara.

Però com res és etern, també la ma de l´humà va arribar aquell espai de la terra i va començar a destruir-la, va aprofitar-se dels beneficis de la natura i va oblidar-se que a aquelles terres habitaven flora i fauna que es necessitaven per sobreviure.
Van destruir-lo tot i l´èxode d´animals va ser immediat.
De sobte pandes gegants i petits van sortir plegats d´aquelles estimades terres i la migració va ser idèntica per tots ells, tots van recórrer els mateixos camins, el destructor humà no va discriminar-los per ells eren iguals, pobres éssers peluts, arbres per la construcció i plantes per la decoració.






Van caminar durant llargues jornades, tots junts, compartint i ajudant-se, aviat van arribar els penediments, uns s´avergonyien per no haver-los acollit, a la fi tots eren animals!!! I els altres per no haver-se involucrat ni haver respectat les costums dels germans.
Quina pèrdua de temps, s´haurien enriquit de la saviesa i les vivències dels altres, podrien haver sigut feliços i ara eren allà tots al mateix sentit, al mateix camí, ja no importava d´on venien ni si eren diferents, tots havien sigut allunyats dels seus estimats caus i plegats van buscar altres boscos....
I els van trobar i van crear amb esforç i treball una gran comunitat conjunta basada en el respecte, la cordialitat i l´ajut. A vegades sorgien petits problemes de convivència, però amb la paciència i la reflexió els van arreglar. Sempre dialogant i parlant ...
Mai més es van veure diferents, cap d´ells millor que els altres i la solidaritat van aplicar-la amb d´altres espècies d´animals que van arribar, tothom era benvingut, van jurar que mai més menysprearien un ésser viu per molt estrany o diferent que fos.
Aquella nova comunitat de pandes i d´altres espècies, va ser la primera i única amb aquestes creences i vivències d´igualtat al món.

Els humans tenim en les mans portar aquest missatge d´amor a les nostres ciutats, als nostres pobles, a les nostres comunitats.
Si els pandes, éssers irracionals van ser capaços de fer-lo al bosc per que no ho podríem fer nosaltres éssers racionals?

I d´aquelles converses d´animals a la llum de la lluna i les estels sempre sorgia un dubte que cap ésser viu va saber contestar mai: I si tan racionals són els humans per que destrueixen la natura?