Àfrica i el seu nou rei de la selva

La nostra història va començar a l´Àfrica, en un lloc càlid on convivien lleons i lleones en harmonia, havia arribat l´hora de triar el nou "Rei de la Selva". Els candidats s´agrupaven esperant la decisió que arribaria el dia següent de nit. Entre ells esperava ansiós un lleó que deixant enrera els jocs infantils s´havia convertit en el més fort de tots ells, però sabia que no seria triat com el millor , era valent, amb un cos àgil i ràpid però la seva cabellera signe de força no creixia amb prou rapidesa i encara conservava l´aspecte infantil dels cadells.
Reunits a la gran roca, la resta de la manada rumiaven com ajudar al seu amic que portava arrossegant una gran tristesa des de dies enrera. Un d´ells, el més vell, va cridar-lo:
-Lleó trist, ei tu lleó, si tu , lleó adult amb cabell curt, vine vull que escoltis les meves paraules, allò que et portarà a trobar una solució al teu problema.

El trist lleó va córrer a escoltar.

-Saps on l´horitzó perd la línia ? Més enllà de l´espessor de la nostra terra ? Allà on viuen els humans hi ha una tribu "Els Massais" que han compartit durant segles amb nosaltres la nostra sabana. Al poblat hi ha un bruixot, diuen que té solucions als problemes de cos i ànima d´animals i persones.
Viatja corrents cap a l´horitzó potser ell tingui una fórmula màgica pel teu problema, córrer, i torna abans que demà es faci de nit, hauràs d´estar present per la tria del nou cap.





El trist lleó va sortir corrents sense mirar enrera i sense acomiadar-se de ningú, va córrer amb tota l´agilitat i la força que el coronarien com a rei si no fos pel seu gran problema. A estones estava cansat però seguia corrents per que el seu cos era fort, jove i esta entusiasmat amb la idea de conèixer un bruixot.

Va trobar el poblat buit, tothom estava vora el riu agafant aigua, rentant roba o simplement jugant, però assegut solitari va entreveure un vell home amb aspecte d´intel.ligent. No va dubtar, ell havia de ser el bruixot.
Molt a poc a poc el lleó s´acostà a l´home i xiuxiuejant- li a l´oïda li va explicar el per que de la seva tristesa. El bruixot escoltava en silenci. Quan el lleó va acabar de parlar el màgic home digué:

-Avui hauràs de fer tres bones accions, demà torna al poblat i et donaré una loció que aplicaràs als teus cabells i aquests creixeren sense pausa, quan arribi l´hora ja estaràs preparat per ser proclamat el nou rei de la selva. Ara ves-te´n i no oblidis que t´he dit. L´èxit està assegurat.


El lleó es va marxar molt més trist de com havia arribat, de lluny va observar com els nens jugaven amb l´aigua que les seves mares havien recollit per beure, una d´elles els cridava amenaçant-los però ells continuaven rient i jugant. Semblaven un poble feliç.






La tornada va ser més lenta, començava a afigurar a la llunyania els seus companys i abatut va notar com plorava d´impotència i vergonya, el viatge havia sigut inútil, no volia explicar a ningú que li havia aconsellat el bruixot, simplement no coneixia el significat de "bones accions". Sabia que eren les accions, caçar, dormir, jugar, barallar-se… les feia constantment però que significava "bones accions"? Avergonyit va dirigir-se a la manada però no va dir-li res. Amb el cap avall es va dirigir al seu cau i va estirar-se junt la seva parella qui no va ni gosar a dir-li res.
Tothom desconeixia que li havia dit aquell bruixot humà, però tots sabien que el rostre del seu amic i company era de tristesa i d´abatiment.
Els seus rivals reien entre dents amagats darrere els arbres.


Quan començava a fer-se de nit, la lleona va aixecar-se, estirar-se i va llepar dolçament el cap del nostres lleó trist, havia d´anar a caçar.
De sobte, ell s´aixecà del terra i digué:

-Avui caçaré jo, m´haig de recuperar d´aquesta situació, mai seré rei, el meu problema no té solució, descansa, avui necessito sortir, airejar-me, sentir-me novament fort, vull que descansis, d´ara endavant compartirem la tasca de caçar.

La lleona ho va mirar fascinada, ell poques vegades sortia a caçar de nit, aquella era la seva feina, sempre havia sigut així, des de petita, amb la mare, ella també caçava, el pare només vigilava, amb prou feines caçaven els lleons, sempre eren elles les que deixaven el cau i sortien plegades a la busca de la gasela despistada.
Estava feliç, per primer cop podia descansar tota la nit, ell també es sentia content per la iniciativa que havia pres.






La lleona llepà amb més força que abans el cap marital i el mirà amb amor.
El lleó va sortir solitari deixant enrera el cau i es va endinsar en la foscor disposat a trobar algun animal més dèbil a qui abatre.

-Quan portava ja una bona estona, va divisar un nyu, era gran, semblava deixat abandonat. Tinc companya i tres cadells petits, no saben que ha passat haig d´anar a buscar- los i portar-los amb la manada, sense mi estan perduts.

El lleó quasi no l´escoltava, la boca li besava babes de plaer culinari, però la situació li feia llàstima deliciós, tindria una carn sucosa, ho compartiré amb tots els altres hi ha força carn per a tots. Va ajupir-se i reservat va arrossegar-se pel terra. Quan es disposava a llençar-se a sobre d´aquell tros enorme d´animal aquest plorós es girà mirant al lleó directament als ulls.

Sis plau lleó, no em matis. Avui uns caçadors m´han disparat a una pota i m´han, aquell animal estava abatut per culpa de la irracionalitat de l´home, alguns dels seus havien mort en mans de caçadors, era la pitjor de les morts. No caçaven per menjar, ho feien per plaer, son els pitjors enemics dels animals salvatges.






El lleó es va apropar i li va ajudar lentament a aixecar-se, va ficar-li una ungla a la ferida I li va treure amb molt de compte aquella bala que havia sortit d´una inútil arma humana. Xuclant-li la ferida li va treure la sang dolenta i aquell acte va alleujar tant al nyu que va poder anant recuperant poc a poc el seu talant d´animal enorme i començà a córrer donant voltes d´alegria i agraïment, i corrents es va allunyar bufant amb força les seves fosses nasals, fent un soroll semblant a grrrraaàààccciiieeeessss….. però va sortir corrents, no volia que el lleó s´empenedís d´ajudar-li i desitjava trobar la seva família i amics i explicar-lis la història inèdita que havia viscut, un lleó havia salvat la vida d´un nyu això era fantàstic, el relat es transmetria d´avis a pares de pares a fills durant anys i anys, i ell havia sigut el protagonista….
Fins i tot el lleó es trobava sorprès, havia perdut un menjar deliciós, però ajudar-li l´havia fet sentir gran, diferent, gens cobdiciós, a ell li agradava lluitar pel menjar, li havien ensenyat ja de petit i l´ensenyaria als seus fills, així era la vida a la sabana, la supervivència sense excessos amb respecte, sempre seguint i complint el cicle de la vida. No entenia com alguns humans gaudien matant allò que no s´havien de menjar, entre els animals això no passava.
Va divisar a la llunyania un nyu feliç i recuperat i va esgrimir un somriure, ja trobaria quelcom de menjar.

Van passar unes quantes hores i encara de nit va trobar que caçar i emportar-li a la seva parella, estaria orgullós d´ell, la peça era gran i podria ser compartida.






Des de que havia passat l´anècdota del nyu, no s´havia tornat a recordar que mai seria
rei, però ara tornant al cau començava a rememorar la imatge del bruixot , les seves paraules, i va tornar a posar-se trist, encara que ara la seva tristor no era tant forta.

De sobte, va sentir plorar algú, molt fluix, quasi murmurant, va mirar curiós però no veia ningú.
D´entre uns arbustos va sortir un ratolí, anava molt ràpid, de banda a banda plorant, molt nerviós, el lleó li va preguntar:

-Qué et passa diminut ésser blanc? Perquè tremoles, perquè plores ? Digues que et passa ?

El ratolí va explicar-li com s´havia allunyat de la seva mare, com un ocell se l´havia emportat volant per menjar-se´l, com s´havia escapat del seu enorme bec i com ara estava a l´altra vora del riu i com de desesperat estava per no saber com creuar-lo. Era massa petit l´aigua se l´emportaria riu avall, moriria ofegat només d´intentar-lo.
Plorava desconsolat, cridava a la seva mare i des de lluny va sentir-la demanant pel seu fill qui per un descuit havia sigut allunyat del seu costat per sempre.
Llavors el lleó va animar-li, havia rumiat durant uns segons, al lleó li feia molta por travessar el riu, de fet no li agradava gens l´aigua, però va treure valentia d´allà on pensava que ja no la tenia:

-Vinga animalet, puja a sobre meu, jo et creuré pel riu, agafa´t fort, no et moguis i et portaré amb la teva mare.






El ratolí ho va mirar fascinat, no s´ho podia creure, un lleó l´ajudaria, això era insòlit, inimaginable, increïble però en breu estaria amb la mare i mai més s´allunyaria d´ella, sempre li faria cas, ho va prometre.
Van arribar de seguida i el retrobament de la família de rosegadors li havia resultat gratificant, estava feliç d´haver pogut ajudar a un ésser que encara que no era com ell, saltava , jugava, plorava i desobeïa com ho havia fet ell de petit. Va abandonar l´escena orgullós i content, ja no quedava molt per arribar a casa.

A l´entrada del cau va deixà la peça que havia caçat i amorós es va apropar a la seva companya, aquella nit havia marxat trist però havia tornat feliç, estava content de poder ajudar, aquell era el seu nou destí, no volia ser rei, volia sortir a caçar, volia estimar i no preocupar-se mai més de no tenir prou cabell i així va ser com li va explicar la història del bruixot, del nyu i del ratolí a tots els seus amics el dia de la cerimònia de proclamació com a "rei de la selva" del seu cosí felí. No era fort com era ell, ni tant àgil, però la seva cabellera lluïa llarga i brillant i li encantava sentir-se valorat.


Havien passat dues nits des de la gran festa i el nostre lleó continuava ajudant als altres, no li importava si eren amics o rivals, estava pletòric i
feliç com mai abans havia sigut cap lleó ni animal de l´Àfrica.






Aquell dia va sentir novament curiositat per la vida dels massais i va córrer a divisar-los de lluny per que aquells nens jugant, aquells somriures li transmetien força i alegria.
Poc a poc va apropar-se d´entre els arbres una cara coneguda, era el bruixot qui estranyat va preguntar-li:

-Lleó, amic meu, trist lleó en busca de solucions. Per què no vas venir a buscar-me fa tres nits? T´estava esperant. No volies la teva cabellera?

El lleó li va contestar:

-Si, volia ser rei, volia uns cabells llargs, volia que tota la meva família i amics m´estimessin i em respectéssim com a rei, però ara això ho he trobat sense la necessitat de l´autoritat del rei, ara m´estimen amics, família i d´altres éssers que mai havia conegut, ara he obert el cor i miro a tots amb ulls d´amor, sense distingir si els conec o no, intento ajudar sense distincions ni condicions.
-No vaig saber que era fer bones accions i la vergonya em va impedir fer-les, estava avergonyit i no volia tornar i que em reprenguessis i em diguessis lleó ignorant.


Llavors el bruixot va treure d´una butxaca de la seva túnica de brillants colors, un objecte que el lleó mai havia vist, era petit i emetria una llum que semblava el cel.


-Mira´t a aquest mirall, es com el reflex de l´aigua ! - li va dir el bruixot.






El bruixot encuriosit va mirar-se i va sorgir reflectit la imatge del felí més enlluernador mai vist. Uns bigotis llargs, una boca amb dents molt afilades i una cabellera llarga, molt llarga.
El lleó va mirar el bruixot estranyat, aquell no era ell.

-Si, ets tu. - li digué el bruixot.
-La primera nit vas fer tres bones accions, però tu no ho saps: Vas sortir a caçar pensant en la teva companya, volies que descansés i això t´honra, no vas matar un nyu ferit i vas ajudar un ratolí indefens i amb por, tots tres actes són bones, boníssimes accions per un lleó, i t´haurien garantit una llarga cabellera, però no vas ser cobdiciós, ni vas voler enganyar-me, et senties bé i volies seguir ajudant, era una nova sensació per tu, ja no volies manar ni que ningú acatés les teves ordres, volies d´igual a igual, has vingut a veure´m no per que t´ajudés si no per curiositat i pel camí t´ha crescut aquesta cabellera que t´honra com a rei de la selva.


-Però jo no vull ser rei! Va dir el lleó.

-I no ho seràs! Va explicar-li el bruixot. El rei ja està triat i coronat, però en les teves potes solidàries I felices està canviar el destí de l´autoritat, has d´ajudar al teu cosí, el nou rei, per que sigui honest i mai manipulador ni orgullós. Ho aconseguiràs, el teu nou destí t´ajudarà que tots els teus amics i família et vegin com un rei, el rei de l´amor, la solidaritat i la justícia. Felicitats ho has aconseguit