ARTEDÓ. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ.

Rebia una fotografia de la Rosa Ventura Cutrina, de l’església advocada a Sant Vicenç que s’alçava a començaments del segle XX ; en aquells dies, i malgrat que al segle XIX el municipi de Cerc duia el nom d'aquest poble, ja quedava clara la tendència a la despoblació que ha assolit proporcions catastròfiques. Cens de 1857, 1326 ànimes; cens de 1877, 1212 ànimes; cens de 1887, 1076 ànimes, que es quasi mantindran fins a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ).



La descripció ‘tècnica’ és d’una simplicitat quasi infantil ; Església d'una nau amb coberta exterior de quatre vessants. Construcció rústega de pedres unides amb fang. Té campanar de base quadrada fet amb pedres millor treballades.



Retratava també la Rosa Ventura Cutrina, l’edifici de l’Escola nacional.

La demografia amb només 376 habitants al tancament de l’any 2012, inclou ‘ de facto’ , Alàs i Cerc, dins del ‘forat negre de Catalunya ‘.