Cercador
Arrels
Un relat de: sants78Arrels,
que esquerden el formigó
i abracen el metall
fins fer-ne pols,
que tallen el vidre,
que creixen
i segueixen creixent,
ràpides,
enfonsant-se,
amarant-se de les terres
que l'alimenten,
transformant,
canviant,
mudant
i expandint-se,
menjant-se el cel
i els seus blaus
i el Sol.
Per donar nous fruits
cada dia,
amb cada alba.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490715 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal