Aria (II)

Plouen pètals de rosa
sobre la teva pell
acaronan-te,
jugant amb els teus mugrons,
que creixen.
Els teus ulls es tanquen
i es transformen en ales de papallona.
La tardor s'ha possat
a les teves galtes
i el vermell ha crescut
als teus llavis.
A la teva esquena
s'agita un mar d'onades negres,
suaus com el silenci.
Aria,
reina de la nit,
rodamón de les meves fantasies,
venus amb carn de dona,
estatua de mel
i ocell de seda.
Fes-me volar
una vegada més
i esclataré de nou
per últim cop
convertit en pluja d'or.