Cercador
ARBÚCIES. BAIX MONTSENY. L'ABANDÓ DEL CASAL DELS CROUS
Un relat de: Antonio Mora VergésM'aturava al mig de l'era , davant la façana del notable casal dels Crous , que donava nom al petit veïnat, integrat per el mas del mateix nom - ara deshabitat - un molí i un parell de casetes.
La descripció - que reprodueixo- no fa justícia a la imatge senyorial d'aquesta casa :
Casa de tres plantes, vessants a laterals i cornisa catalana. Malgrat les seves grans dimensions (es tracta, de fet, de dues vivendes) i les constants reformes parcials a què ha estat sotmesa, l'estructura principal de l'edifici no es veu alterada de manera significativa.
Com a vestigi del primer edifici, a la façana principal hi ha una finestra gòtica d'arc conopial profusament decorada. Altres obertures amb llinda de pedra ens remeten al segle XVIII, mentre que la vivenda que dóna a una de les façanes laterals mostra un clar aspecte del segle XIX.
Davant hi ha l'era i diverses dependències de treball.
En venen al cap les paraules del bon amic Feliu Añaños i Masllovet, enamorat d'aquesta mena d'edificacions :
Creieu-me, quan mireu una masia observeu amb atenció la seva decoració externa però llavors doneu-vos la volta i contempleu també el que tenen davant : els camps i conreus , boscos, muntanyes, valls, horitzó, natura. Masia i natura , casa i terra formen un lligam únic integrat com si ens vulgues recordar que l'home forma part de la naturalesa i de la terra.
Anar d'excursió , passejar o simplement caminar per aquests paratges ens dona una sensació de pau , cura i serenitat . Al contrari passa quan ens movem per la ciutat en que els símptomes poden arribar a ser tot el contrari. I així va ser caminant per aquesta comarca , quan vaig descobrir a la llunyania alguna cosa que em va cridar l'atenció alguna cosa completament integrada en el paisatge malgrat estar feta per l'home.
Son les masies, cases rurals o de pagès com se li vulgui dir. Allà estan generalment isolades , en silenci esperant el pas del temps.
Quan al nom de lloc Crous, el Coromines defensa que és una variant fonètica local de Q(UE)ROLS. L'Alcover-Moll sosté que evoluciona des del preromà CARIOLU, diminutiu de CARIU penya'. Dissortadament el temps - aquí com per arreu - només és sinònim d'abandó i ruïna.
Els qui ara manen, els que ho faran properament, i els que ho feien anys enrere, hauran de respondre - en algun moment - per les seves responsabilitats per omissió en la defensa del patrimoni històric del país.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.