Ara que em dius

Des de la més fosca habitació,
em mires, descarada,
que no hi ha horitzons
aquesta nit estranya.

Encerto a veure els teus ulls,
el perfil de rostre i la pell bruna,
i les paraules que m'escrius
aquesta nit sense llunes.

Ets ben be com volia,
que em vas robar la vida,
i no vull fer dels records l'ira,
ni dels estels llumins.

Que vull, ara que em dius
que trobes a faltar l'abraçada
de les nits de mesos ençà?
Que vull, ara que preguntes
si el futur ens tornarà a unir?
No ho sé, vull conèixer-te,
de nou, i recordar que a la fi
som els de llavors, i tu feliç
jo babau que et vaig perdre
sense saber-ho, aquell dia
que em vas dir ja no t'estimo.

I ara em dius que ets feliç
de parlar amb mi,
que aquesta nit ets trista
i plores i no saps perquè...
I vull que sàpigues
que mai deixaré al vent
orfe de la meva veu
i que sempre tindré paraules
per animar-te cada nit
que t'ho mereixes
i ves a saber el destí...