Ara mateix

Un relat de: umpah

Ara mateix un home decideix prémer el gallet,
i un Inuit s'adona que no recorda el mirar del seu pare,
una velleta bressola la pesada càrrega de l'absència,
i a la lluyania un vaixell s'escórrer, ratllamar endins.

Un nen brama per instint natural, potser té gana,
mentre una promesa d'èxit dubte a l'últim compàs.
tu em penses i jo sóc fos,
i dues formigues es troben però no se saben.

Ara mateix l'adolescent cerca una raó,
mentre un cap de govern es deixa fer,
el pres rera la porta encara no sap qui és,
i algú signa capitulant una renúncia.

Una dona espantada crida muda,
en un concurs ja han anunciat els guanyadors,
rera un xiprer s'esborra d'abandó un epitafi,
i un pastor perd sota un congost el darrer alè.

Ara mateix, això no és res.

Comentaris

  • Soc la Gali[Ofensiu]
    Ellix | 15-09-2010

    Hola, he vist el teu comentari, moltes gràcies. No havia modificat la pàgina de relats, i ara ja en tinc 17. He intentat trobar el nick de la teva filla per veure els seus relats i no el trobo.

  • Sobre el "Concurs ARC de Contes Infantils 2010"[Ofensiu]

    Hola:

    Primer de tot, disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins el teu espai de Comentaris a RC, però no hem trobat cap adreça de correu per contactar-hi.

    Una companya relataire, col·laboradora de l'Associació de Relataires en Català, ens ha comentat que potser estaries interessat en l'edició que hi ha en marxa del concurs de contes infantils per a socis d'ARC, obert a totes les edats. Si vols consultar les bases de la convocatòria, les trobaràs en el següent enllaç:


    Concurs ARC de Contes Infantils 2010

    Per a qualsevol consulta no dubtis a contactar amb l'Associació (associacio.relataires@gmail.com)

    Gràcies,

    ARC

  • Eva Fabrés | 22-06-2009

    que passa, et faig pena i per això em poses un 7???????????
    Doncs mira a qualsevol animal se li cauen les dents no?
    doncs per això le feia mal, perque se li movia.
    I també, la ratapinyada, no agafava prèssecs, els robava, es un delicte!
    si entrès una persona a la zona comunitaria i cada dia robés un litre d'aigua, la piscina s'acabaria buidant no?

  • Eva Fabrés | 19-06-2009

    gràcies pel eva muuaccc!!
    igualment !!

  • Hola papa[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 19-06-2009

    de veritat es que aquest relat no l'entènc...=(
    jijijijij...
    buuuumm petartss!!!
    d'aquí poc faré un relat, papa, quin era l'autor/a que deies que escrivia tan bé? diguem'ho!!

l´Autor

Foto de perfil de umpah

umpah

29 Relats

108 Comentaris

40738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
GRAN ENTRE ELS GRANS : PERE IV

ODA A BARCELONA

Milers de finestres i cors
t'esguarden com bulls i et regires.

La nit s'atarda.

Els coixins esventrats de la memòria,
la flama del teu somni,
la sang nova del crim,
la infàmia morta, el clam i la barreja!
Barcelona!
Barcelona, ferida i eixalada.
Repiquen les campanes soterrades,
volen les creus,
ocells d'incert auguri.
Els murs suporten voltes invisibles,
blaves banderes, panys de cel,
roba blanca de núvols.
D'aquí estant, Barcelona,
el tumult és ordre.
L'or pàl.lid ni respira.

Bressen els asfaltats
deliris de les rodes inflades de tempesta,
veles terreres i envilides.

Barcelona,
els teus fills no t'acaben d'entendre,
bruixa frenètica, matalàs d'esperes.
Escabellada, ronca,
perds la vergonya i la senyera,
però et guanyes la vida,
entre la mort i la follia.
Danses encara
i et pentines un xic amb les estelles
i maquilles tes nafres amb pólvores i cendres.
Però fills teus et deserten,
els que aviciares massa,
enguantats, clenxinats,
patriotes ah ah!
No et reconeixen sense el teu posat
de monja llamenca.
Et maleeixen
quan ja no ets polida, oficiosa,
inscrita en el joc brut de la riquesa
dels favorits i les bagasses.

Barcelona, cantes
una cançó maligna que ens eixorda.
Despertes els altres que ja arriben,
davallen, s'apleguen;
després pugen
com un torrent contracorrent,
Rambles amunt,
Passeig de Gràcia3 amunt.
Xiulen, flastomen, s'empentegen,
ullen estades senyorials,
persianes poruges, barrots tremoladissos,
portes que es clouen subreptíciament.
Riuen els homes del carrer
i es destrien en escamots
que esfondren reixes,
comminen ascensors perquè s'afanyin,
invaliden panys dobles;
amb una escopinada
enceguen els senyals d'alarma.
Els passadissos, llagoters, s'escurcen,
però les sales-rebedor malreben
i les catifes comuniquen
tímides queixes a les espardenyes.
Els balcons s'esbatanen
i entren alenades goludes de carrer,
sang, bruel, pols
de pedres dreçades a cops d'ungla furiosa.
Fueteja el serpent,
fibla la llum el llarg llampec vermell:
«Estatge incautat per les Joventuts Revolucionàries».

Barcelona,
rumbeges el barri aristocràtic
amb roba proletària.
Somriu amb urc, amb impaciència
la gent nova i jove.
Ai ton capritx fill de l'antiga enveja,
que finalment caldrà que ofeguis!
Sofri tant!
I no pas fam o nuesa:
l'exaltació xarona del privilegi.
La vanitat erecta.
L'atzar estult.
L'oprobi de la beutat antiga.
La pau de l'ànima
bescanviada per monedes i voluntat esclava.
El treball prostituint-se
en les cambres secretes del negoci,
enllefiscant-se
en les llacors del luxe.

Els crisantems, les clavellines
de les floristes mamelludes
tenen set i migranya.
Les roses, ai! les roses
enyoren el marcir-se
en aires capitosos.
La Venus de Clarà4, a la gatzoneta,
no ha perdut ni un cabell,
pro té una piga tendra a l'anca esquerra.
Els coloms volen i peonen
com espectres preciosos
d'un àngel mort,
del temps que tristament plovia lluna,
i alzinetes d'argent i baladres nafrats
protegien besars i mans nuades
per pactes de desig i jovenesa extrema.
Tanmateix, Barcelona,
la mar no et deixa i et gombola.
Allitaràs tos sofriments
en faldes suaus i tombes provisòries
on operen amb punya
les forces dures de la renaixença.
Al cap d'anyades
t'arribarà l'eco:
sospirs, gemecs, renecs, esclats!
I ja tindràs l'himne triomfal
sota la bandera de la quàdruple flama.

Barcelona:
pairal ciutat de Catalunya,
de València i les Illes.
Les comarques
gerdes, eixutes, alteroses, planes.
Màquines i collites.
Tiges en estol,
bestiar i aigua submisos.

Barcelona,
esdevindràs, si vols, la capital altiva
d'una pàtria novella de rels velles,
quasi feliç, penosament fecunda.
Mestressa sobirana,
sola en ton clos obert com una rosa
dels vents, als vents de mar, de terra!

Barcelona, contempla't.
Barcelona, no cantis.
Ausculta aquest cor teu que s'escarrassa a batre.
No et deturis. Plora una mica cada dia.
Quan la Terra comença
un altre tomb, ullcluca.
A poc a poc, no et distreguessis
amb les fulles que el vent requisa als arbres.
Ni amb el presagi de les ales noves.

Treballa. Calla.

Malfia't de la història.
Somnia-la i refés-la.

Vigila el mar, vigila les muntanyes.
Pensa en el fill que duus a les entranyes