Ara mateix no ho recordo...

Un relat de: Boo

Sóc la Júlia i tinc 75 anys.
Vaig quedar vidua fa deu anys i desde llavors he viscut sola.
Fa un temps em van diagnosticar Alzheimer. La família va quedar sobtada i, poc a poc, ha anat desapareixent, tot anant-se, sense dir adéu, sense tornar.
Penso en el futur que m'espera, cada cop estic més sola.
Sento el mal al cos, és com si dia rere dia m'anés fent petita, una nena que menja gelats a l'estiu i juga a saltar la corda. Aquesta criatura ja no somia, no té esperança, ha perdut l'amor.
La meva filla gran no fa més que parlar-me de residències: " hi ha gent de la teva edat i bones i maques infermeres que tindran cura de tu. Faràs amics, ja ho veuràs! ". Jo ben bé no en sé gaire del tema; allà porten als vells que ningú se'n vol fer càrrec.
Crec que no estic tan boja, últimament mai oblido comprar el pa.
No vull ser un pes, però. La meva filla m'està convencent, d'aquí a no gaire (quan menys m'ho esperi) ja no podré llegir els cartells amb els noms dels carrers i probablement em perdi.
Així que em quedo a casa, a la meva casa, amb el meu marit, que segur que ara m'està fent galetes.
Quina bona olor!

Comentaris

  • Ara m'ateix no recordo si m'estimen...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 28-05-2005 | Valoració: 8

    "Ara mateix no recordo si les meves filles m'estimen...."

    Es molt trist pensar que una dona am Alzeimer sigui abandonada per els seus fills.... I per desgràcia aixo no es un simple relat, sinó que aixó es la pura realitat.
    Molt ben descrit! :D
    Petonets!

    CaMpS dE tRiStOR

  • Dur... [Ofensiu]
    Nàufrag | 08-04-2005

    Aquesta seria la paraula que millor descriuria aquest relat: dur.

    Una senzillíssima presentació i el seu problema. "Pobre dona: és gran, està sola...", penses, "...i la seva família se la treu de sobre".

    L'última fragment, una pedra: cau des de dalt de tot amb tot el seu pes i et deixa amb la sensació de... no sé com dir-ho... "Dios!".
    Amb unes senzilles frases esperançadores destapes de sobte el problema, d'una estrebada. Un cop dur sota la disfressa de galeta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Boo

Boo

7 Relats

18 Comentaris

9497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Plastilina, xocolata i tardes al parc.


http://www.fotolog.com/boofa/