Ara i sempre, 8 de febrer de 2006

Un relat de: mjesus

'


Recullo les llàgrimes en petits flascons que guardo al cor. Em permetreu que sigui una mica irònica, però ho faig per guarir la meva ànima. Les llàgrimes ressegueixen sempre el mateix camí, en filera fins arribar al pit. Com si fos un cicle de la natura, tornen al cor per eixugar la pena -si de cas ho necessito.

He classificat les llàgrimes per colors i olors.
La tristor, marca solcs a les galtes com les rieres a la tardor, d'una tonalitat grisenca -quasi negre. La ràbia, amargant com els líquids verinosos, del color de la serp. L'alegria, dolces com la mel i de color verd esperança. També de pena pel que mai ha succeït, de color de gos com fuig.

Avui, en recollia de color verd esperança. Quan a la fi m'he adonat que era tard, el repte s'ha transformat…en un relat.

***

Te'n recordes del que em vas etzibar?
«Fes-li arribar la carta. Que té de dolent?».
Res -vaig dir-me- però, l'adreça que tinc és de marbre blanc del Perú.
«No esperis resposta, segurament no la tindràs» -vas afegir.
Sense saber-ho, vas encertar.

Fa vint-i-dos anys que ens va deixar. Era la meva millor amiga: jove, bonica i entremaliada. La malaltia amb forma de gat negre se la va endur, tot just quan començava la seva carrera professional com a ballarina. Va lluitar contra el càncer i li va donar l'esquena durant més de cinc anys.

Quan ens trobàvem, el cor se m'encongia, es feia petit, petit i les llàgrimes em quedaven retingudes com un rierol subterrani, buscant la sortida. I em provocaven dolor.

Aquell dia de desembre tenia un pressentiment i una trucada m'ho va confirmar, aleshores l'angoixa em va esclatar al pit…

«Però que no quedi que tu vas fer el pas» -deies.
Saps que?. No em vaig poder despedir i ara la nostàlgia és fonda com un pou.
«Les amistats no s'haurien de perdre per culpa de la distància».
I jo et dic a mitges tintes: la recordo cada dia de la meva vida, no l'he perdut mai aquesta amistat.
«Eixuga't les llàgrimes!» -afegí un altre veu.

Les he deixat reposar en un flascó preciós al prestatge del meu cor, per recordar-la sempre.

PS. Dedicat a dues relataires: Gemma34 i catpuig

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    Gemma34 | 09-07-2006

    a tu, bonica...




    Gemma34

    .

  • Si la paella...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-04-2006 | Valoració: 10

    ..la guises amb tant de gust i tanta cura com has 'cuinat' aquest relat, de segur que t'ix molt bona!
    Salut i rebolica!

  • Plena de sensacions i humanitat.[Ofensiu]
    escaldot | 02-03-2006 | Valoració: 10

    La ràbia , la tristor i aquest...també la pena que mai ha succeït ,tenen moltissima força.
    M'agrada molt com em sembla entendre que esquitxes el teus sentiments.potser com si fos un cicle de la natura com tu dius.
    No sé si ho entenc tot.
    Un dia et contaré un acudit....Mira em ve al cap aixó...
    Salud i un petó.


  • Enllaçant[Ofensiu]
    Filalici | 21-02-2006 | Valoració: 10

    amb el relat de la mateixa data de l'any abans. Aprofundeixes en el que ens explicaves, revelant nous detalls, i a la vegada contestes alguns comentaris que et van fer.
    Tot plegat ho fas sense perdre el sentiment en el procés de descriure'l en paraules.
    Molt bonic per ell mateix, en conjunt amb el que el precedeix el trobo excel·lent.

    Una abraçada.

  • Saps despertar sensacions[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2006

    M'has fet pensar quan, després de llegir d'una tirada el teu text, he tornar al començament per assaborir a poc a poc les teves paraules: "He classificat les llàgrimes per colors i olors" i se m'ha omplert el cap de tota una sèrie de matissos i d'aromes... Xapó, mjesus!
    Saps manifestar sentiments i despertar sensacions!
    Una abraçada de verd esperança amb lluentons de matí assolejat, t'agrada el color?
    Una quimera

  • Llàgrimes guardades...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-02-2006

    en petits pots de cristall, de diferents colors, formes i mides...
    Tinc la sensació de que dins del cor sempre queda un racó d'una humitat melangiosa que no s'acaba d'eixugar mai del tot. Potser allí és on sento les llàgrimes emmagatzemades, les que malgrat haver-les deixat a anar cap a fora, en el fons s'han fet un petit niu.

    Records que fan mal, comiats que no van poder acabar en abraçades, mots que el vent es va endur sense arribar al seu fi. Tantes imatges que m'has fet venir al cap.
    Crec que has donat forma a una estimació que sempre duràs en un gest, en un somriure, en aquelles llàgrimes recollides amb paciència i sentiment...

    Molts petons mjesus i fins aviat!

  • emotiu[Ofensiu]
    ricberpi | 13-02-2006

    M'ha agradat, llegiré més relats teus.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de mjesus

mjesus

42 Relats

245 Comentaris

64539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
*

R en Cadena

"La senyora Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la Sra. Baiba Liepa, al Sr. Xavier Valeri Coromí, la Sra. jacobé, el Sr. Filalici, la Sra marga i la Sra. Elvira"
Li heu d'agrair a l'EmmaThessaM!
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Taller d'escriptura a relats en català:
Per qualsevol informació aneu a la web: http://es.geocities.com/tallerrelat





clar_lluna(arroba)yahoo.es
trasgrafica.com