Aquesta vida..

Realment aquesta és la vida que volem?mirem les nostres vides..la majoria en blanc i negre,sense motivació,sense emocions,sense motivacions,fent un fals paper perquè ningú ens jutgi..amb la parella,els amics,la familia,plens de perjudicis..sent una altre persona.
Sempre he pensat que havia d’haver nascut amb una altre época,a on hi havia respecte,comprenssió,sinceritat i molt d’amor.Sense perjudicis de com ets,com vas,que ets i qui ets.Realment a on vivim?amb aquesta societa malmesa,com s’ha arribat a aquesta inhumanitat!
Cal recordar quan era jove..com gaudirem sense gairebé res,aquelles lletres que escribiem amb tants sentiments,aquelles trobades secretes..tot era tant romàntic i sincer.
Aquells balls lents que semblaven no acabar-se mai,plens d’emocions i tendresa.
I el primer petó que et feia envermellir i avergonyir a l’hora.
Observem ara com tot ha canviat...on s’amagat la vergonya i el pudor.
Miro al meu voltat i m’entristeix el que vec,tanta ipocresia,tantes màscares,tant odi,tanta enveja i violència.
On a quedat l’Amor,aquell que no s’esgota,aquell que té mil cares,el que mai s’acaba....