Aquest relat

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Aquest relat comença amb un vol de coloms.

Una fila de nens i nenes, agafats pel davantal es passegen per la vorera, distrets.

A dalt de la teulada de la casa d'enfront dos operaris, lligats amb cordes, intenten fixar una antena parabòlica a una xemeneia blanca.

Un nen que els veu s'hi s'encanta. Els que li van al darrera topen els uns amb les altres, com fitxes de domino.

A la teva esquena el sol comença a dibuixar ombres allargades damunt la moqueta gris.

Al fons pots veure el bosc que es va cremar el cap de setmana passat.

El telèfon, immòbil, fa estona que no sona.

Un noi amb corbata ha sortit del lavabo.

Un abric negre, o blau marí, reposa doblegat damunt el respatller d'una cadira desocupada.

Vergonyosa, una pobra noia es dirigeix cap on ets per demanar-te alguna cosa, però no l'entens.

Un home amb una bossa blanca s'ha creuat amb una dona rossa que, decidida, corre per agafar el bus que acaba d'arribar a la parada.

Un dels operaris de la teulada porta un casc groc. L'altre no.

Una regla de 20 centímetres cau des d'un setè pis i es trenca en mil bocins en arribar a terra.

Un vianant ha fet un salt cap a la dreta, de poc que la regla no el toca de ple.

Mentrestant, en algun lloc de la ciutat, una dona vella, sola en el seu pis, acaba de fer el darrer sospir.

Aquest relat acaba amb un vol de voltors.

Comentaris

  • aquest relat[Ofensiu]
    donablanca | 29-01-2005

    hola miquel,
    els moments sempre són agraits de llegir,
    estan tots molt bé, però el que més m'ha agradat, per surrealista, és el de la regla de 20 cm. No és una regla generica, te unes característiques especials.

    'Un abric negre, o blau marí, reposa doblegat damunt el respatller d'una cadira desocupada.'
    és cert, que més dona el color.

    també m'han agradat el símbols: comença amb coloms -> pau . I acava amb voltors -> traició.

    'El telèfon, immòbil, fa estona que no sona.'
    bon joc de paraules.

    els més fluixos són:
    'Un vianant ha fet un salt cap a la dreta, de poc que la regla no el toca de ple. '
    es que l'anterior te tant de carisma que aquest és com una segona part i ja s'ha esbravat

    'Un dels operaris de la teulada porta un casc groc. L'altre no.' -> m'interesa el del casc groc, si l'altra no en porta m'es igual.

    'Al fons pots veure el bosc que es va cremar el cap de setmana passat. ' -> aquest concepte queda inconexe amb la resta de la unitat.

    fins aviat



  • mirar més enllà[Ofensiu]
    mar - montse assens | 30-11-2004 | Valoració: 10

    tantes coses insignificants que passen al nostre voltant...
    i l'única que té importància, és lluny, fora del nostre abast...
    perquè ens costa mirar més enllà per veure-la.

    Massa sospirs com aquest succeeixen cada dia en solitut, i ni tant sols els percebim.

    (i són "visibles")

    gràcies miquel

  • Observador[Ofensiu]
    Biel Martí | 30-11-2004 | Valoració: 8

    Observador de la quotidianietat o com s'escrigui aquest coi de paraula, visió de diferents coses que no les veiem com a diferents precisament perquè les veiem cada dia. Digua'm tonto, però l'he hagut de llegir dues vegades (ja m'ho dic jo: tonto).

    Biel.

    Per cert, encara avui no sé si els teus comentaris als meus relats són afalagadors o no, imaginaré que sí perquè tinc tendències egomaníaques.

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

192709 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla