Apropa't

Un relat de: Guspira

És la teva essència que fa de tot
l'àmbit més estricte de l'amor,
el paradís que es torna real
en arribar el tacte suau dels dits
vora la meva mà, tremolosa.
Bescanvio una llàgrima pel cel,
i mil i una estels pel goig de veure't,
la lleugeresa d'un somrís
que s'enlaira cada matí,
quan sé que m'esperes
i deixo d'un bot el meu llit,
que implora el teu perfum
als llençols replets de somnis de fum
de llavors que germinen
tan sols de pensar-te, d'estimar-te.

Serenor adormida en l'atzur del mar,
onades que salpen a l'infinit del teu cos,
calat per la sal de l'aigua escumosa,
calat de paraules mudes que no escoltes,
que et recito en somnis imaginant
que un dia arribarà que els meus llavis
s'apropin a tu, i emmotllin l'aire humit
d'una nit d'estiu interminable,
i els meus dits s'escolin rebels
entre els cabells que pentines cada matí,
la llibertat enclosa en dos cossos,
que s'estimin als llençols replets
del teu perfum cenyit a cada sospir,
a cada minut, a cada moment.

Comentaris

  • mmmm! sospir, què bonic![Ofensiu]
    helena | 11-05-2006 | Valoració: 10


    Que impressionant la música embolcallant tot el poema d'amor cap a l'altre.
    Hi ha com una passió mesurada i activa, sense arribar a ser ferotge o agressiva.

    Sembla com si l'autor es situés en tercera persona
    i ho veiés tot des de una certa distància, com si fes narració oculta d'aquests fets, fets poema.

    Felicitats i màgia!


    helena