Aprendré a volar cap a la Lluna

Un relat de: Marc Freixas

Em disposo a caminar,
a volar...

i a no tocar ni el cel ni l'aire,
i a sentir la falta absoluta de la gravetat,
per arribar després del llarg viatge físic i mental,
a la tan estimada Lluna.

Voldré estimar-la de prop,
sentint la necessitat de passejar-la per dins meu...

encara que sigui amb la il·lusió dels meus ulls.

I que les mans la toquin amb fermesa!!

I si no existeix la redacció perfecte d'aquest meu estat hipnòtic/paranoic,
no cal que m'ho reafirmeu,
que ja prou que ho sé.

Em disposo a caminar,
a volar...

i a escoltar una mena de configuració espacial,
un sentit modern de l'univers, vist des del punt de vista més humil i sincer de la tan estimada Lluna :

una mena de soroll amb la semblança d'un to pianístic,
ètnic,
melós... i a vegades fins i tot confús.

M'agradaria desxifrar cada una de les notes com si es tractés de números,
però no ho són de números!!

Són notes molt sensibles i suaus,
desconcertants.

Em disposo a caminar,
a volar...

i de ben segur que les ales dels ocells em serien molt útils.

Però encara no en porto d'ales,
i podriem dir que volo inconscientment,
tot i que els ocells tampoc poden volar més enllà de la terra,
i en canvi ara jo, imagino que en surto d'aquesta terra nostra,
traspasso els límits establerts per la llei de la física,
i d'aquesta manera aconsegueixo arribar a la tan estimada Lluna.

Per tan, em disposo a caminar sovint a partir d'ara,
i si cal, aprendré a volar eternament.

Comentaris

  • laia | 10-04-2005

    jo vull un passatge per arribar a la lluna...

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 05-04-2005 | Valoració: 10

    bestial!
    volar... eternament... superant als ocells, avions humans i a la física... amb el poder de la ment que ens fa superiors... dibuixant un nou univers... on la lluna sigui un centre i no un vulgar satèl-lit esclau de la tradició prepotent del sol cremador... on la lluna, humil i sense llum pròpia projecti el seu poder d´ànima minsa però potent... que brilli amb igual o més elegància que els estels anònims quantitatius però gens personalitzats... on la lluna que encara no coneixem... sigui pàtria d´errants poetes primitius que els hi van prendre la llum als etiquetar.los de senzills, de rebels, d´amants d´allò tant nu i cru com els sentiments que són les cèl-lules de l´ànima...
    com sempre m´has emocionat amb un altre dels teus poemes magistrals... fets de somni i de sentiment... amb originalitat que és el segell de la creativitat...
    t´admiro i gaudeixo dels teus poemes... ens trobem en la lluna primitica que ja no és captiva de ningú... sinó pàtria teva i meva... dels que parim versos bruts i naturals de la nostra ànima primitiva i verge encara!!!!
    una abraçada, amic!!!!!!!!!!! eterna, com la teva volada!

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 05-04-2005 | Valoració: 10

    bestial!
    volar... eternament... superant als ocells, avions humans i a la física... amb el poder de la ment que ens fa superiors... dibuixant un nou univers... on la lluna sigui un centre i no un vulgar satèl-lit esclau de la tradició prepotent del sol cremador... on la lluna, humil i sense llum pròpia projecti el seu poder d´ànima minsa però potent... que brilli amb igual o més elegància que els estels anònims quantitatius però gens personalitzats... on la lluna que encara no coneixem... sigui pàtria d´errants poetes primitius que els hi van prendre la llum als etiquetar.los de senzills, de rebels, d´amants d´allò tant nu i cru com els sentiments que són les cèl-lules de l´ànima...
    com sempre m´has emocionat amb un altre dels teus poemes magistrals... fets de somni i de sentiment... amb originalitat que és el segell de la creativitat...
    t´admiro i gaudeixo dels teus poemes... ens trobem en la lluna primitica que ja no és captiva de ningú... sinó pàtria teva i meva... dels que parim versos bruts i naturals de la nostra ànima primitiva i verge encara!!!!
    una abraçada, amic!!!!!!!!!!! eterna, com la teva volada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.