Cercador
Aprendré a volar cap a la Lluna
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Em disposo a caminar,
a volar...
i a no tocar ni el cel ni l'aire,
i a sentir la falta absoluta de la gravetat,
per arribar després del llarg viatge físic i mental,
a la tan estimada Lluna.
Voldré estimar-la de prop,
sentint la necessitat de passejar-la per dins meu...
encara que sigui amb la il·lusió dels meus ulls.
I que les mans la toquin amb fermesa!!
I si no existeix la redacció perfecte d'aquest meu estat hipnòtic/paranoic,
no cal que m'ho reafirmeu,
que ja prou que ho sé.
Em disposo a caminar,
a volar...
i a escoltar una mena de configuració espacial,
un sentit modern de l'univers, vist des del punt de vista més humil i sincer de la tan estimada Lluna :
una mena de soroll amb la semblança d'un to pianístic,
ètnic,
melós... i a vegades fins i tot confús.
M'agradaria desxifrar cada una de les notes com si es tractés de números,
però no ho són de números!!
Són notes molt sensibles i suaus,
desconcertants.
Em disposo a caminar,
a volar...
i de ben segur que les ales dels ocells em serien molt útils.
Però encara no en porto d'ales,
i podriem dir que volo inconscientment,
tot i que els ocells tampoc poden volar més enllà de la terra,
i en canvi ara jo, imagino que en surto d'aquesta terra nostra,
traspasso els límits establerts per la llei de la física,
i d'aquesta manera aconsegueixo arribar a la tan estimada Lluna.
Per tan, em disposo a caminar sovint a partir d'ara,
i si cal, aprendré a volar eternament.
Comentaris
-
...[Ofensiu]laia | 10-04-2005
jo vull un passatge per arribar a la lluna...
-
uauau![Ofensiu]Capdelin | 05-04-2005 | Valoració: 10
bestial!
volar... eternament... superant als ocells, avions humans i a la física... amb el poder de la ment que ens fa superiors... dibuixant un nou univers... on la lluna sigui un centre i no un vulgar satèl-lit esclau de la tradició prepotent del sol cremador... on la lluna, humil i sense llum pròpia projecti el seu poder d´ànima minsa però potent... que brilli amb igual o més elegància que els estels anònims quantitatius però gens personalitzats... on la lluna que encara no coneixem... sigui pàtria d´errants poetes primitius que els hi van prendre la llum als etiquetar.los de senzills, de rebels, d´amants d´allò tant nu i cru com els sentiments que són les cèl-lules de l´ànima...
com sempre m´has emocionat amb un altre dels teus poemes magistrals... fets de somni i de sentiment... amb originalitat que és el segell de la creativitat...
t´admiro i gaudeixo dels teus poemes... ens trobem en la lluna primitica que ja no és captiva de ningú... sinó pàtria teva i meva... dels que parim versos bruts i naturals de la nostra ànima primitiva i verge encara!!!!
una abraçada, amic!!!!!!!!!!! eterna, com la teva volada! -
uauau![Ofensiu]Capdelin | 05-04-2005 | Valoració: 10
bestial!
volar... eternament... superant als ocells, avions humans i a la física... amb el poder de la ment que ens fa superiors... dibuixant un nou univers... on la lluna sigui un centre i no un vulgar satèl-lit esclau de la tradició prepotent del sol cremador... on la lluna, humil i sense llum pròpia projecti el seu poder d´ànima minsa però potent... que brilli amb igual o més elegància que els estels anònims quantitatius però gens personalitzats... on la lluna que encara no coneixem... sigui pàtria d´errants poetes primitius que els hi van prendre la llum als etiquetar.los de senzills, de rebels, d´amants d´allò tant nu i cru com els sentiments que són les cèl-lules de l´ànima...
com sempre m´has emocionat amb un altre dels teus poemes magistrals... fets de somni i de sentiment... amb originalitat que és el segell de la creativitat...
t´admiro i gaudeixo dels teus poemes... ens trobem en la lluna primitica que ja no és captiva de ningú... sinó pàtria teva i meva... dels que parim versos bruts i naturals de la nostra ànima primitiva i verge encara!!!!
una abraçada, amic!!!!!!!!!!! eterna, com la teva volada!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
874992 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.