APLAUDIMENTS

Un relat de: Epicuri

Aplaudiments.


Diuen que donen calor
i el donen!

Són una forma d'expressió
i expressen!

Quin cor de braços i mans
Gràcies companys!


Reconforten , acaricien, estimulen...
fins i tot poden intoxicar

Són sincers? són de veritat? amor? vanitat?

Per conèixer, per saber, escolta el d'una sola mà.

L'aplaudiment d'una sola mà...

És dona, és home o es fa?
l'aroma de la flor, on és?
quins set sous paguen
la seva bellesa?
per què?
qui?
on
o
què?

Vols saber la veritat?

Escolta
no més
escolta:

Això no més t'ho pot dir...
l'aplaudiment d'una sola mà. No el sents?

(aplaudiments)

Comentaris

  • encara estic aplaudint[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-04-2009

    la teva manera de donar vida al poema. Ets tot un actor, i ho saps.
    Encara estic aplaudint, però l'aire no em dóna cap resposta... sort de la nostra imaginació, que sent allò que els pobres d'esperit no poden gaudir.
    Un petó, una abraçada, i milers d'aplaudiments.

    Adéu, jo.


    Ferran

  • Xantalam | 01-04-2009

    Diuen que un poema no és fins que el reciten... En aquest cas ha estat cert, ho vaig poder comprovar en el recital que vam compartir a Vilassar de Dalt. I el recordo llegit per tu amb el moviment d'una sola mà...aplaudint! Em va agradar molt.

    T'aplaudeixo fent servir ambdues mans!

    Xantalam

    PS Sempre que ens trobem em dius que no trobes un dels poemes que vaig llegir a la Marató, que no recordes quin és. Prova amb "Clarobscur", jo diria que ha de ser aquest. Si no ho he encertat ja t'aniré dient d'altres, ja, ja, ja, per anar llegint.


  • Moolts petonss![Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    ;)

  • Un regal original[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2009

    Estimat amic: vaig agrair molt el teu divertit i original regal de cap d'any! Si veiessis que bé que he quedat aquestes Festes deixant-ho anar... ha causat sensació en les llargues reunions al voltant de la taula, les begudes i els dolços, quan s'ha sentit com una brisa refrescant; moltes gràcies, doncs, rei generós!

    Avui he passat, en vista de l'èxit i amb l'excusa de la data, per regalar-me alguna de les teves creacions senceres, ja que he decidit pel meu compte continuar celebrant la Diada dels obsequis, amb la novetat de què els busco entre els amics en lloc d'esperar-los de personatges llunyans...
    D'aquesta manera he trobat els teus originals APLAUDIMENTS, que em confirmen que passar a llegir-te és un segur contra l'avorriment: sempre ens sorprens amb propostes originals!
    Aplaudeixo, doncs, la teva creativitat efusivament! Primer amb una sola mà, com a tu t'agrada, ... després, aquí en tens MÉS!

    I ara, t'ofereixo una abraçada, executada amb les dos mans, els dos braços i un somriure d'orella a orella, t'agrada?
    Unaquimera

  • gypsy | 28-12-2008

    Fa reflexionar. Aplaudiments d'una mà, genial!
    Aprofito per deixar-te un petó i desitjar-te que acabis de passar unes bones festes.

    (M'agraden els teus bon dies i el teu positivisme perenne)

    smuakiss!

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

430365 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com