Anticulti-multiglobi

Anticulti-multiglobi

S'han adonat vostés d'eixa idea que corre, bé, o que els nostres polítics volen fer-nos creure que corre de "Barcelona ciutat de la tolerància" o "Barcelona capital de la pau i les cultures" Home com a eslògan està molt bé, però a la pràctica podem analitzar que consisteix. Bàsicament és un: Que tolerant que sóc que cada divendres a les 5 de la matinada em menjo un shawarma. Home jo crec que açò si ho veu un observador extern, rotllo anglés, igual si que pensa: Fuck, que tolerants els barcelonins que sopen a les 23h i a les 5 tornen a menjar per a donar treball als Pakis. Però bé, que li preguntin al pobre Paquistanès a veure que en pensa.
Bé, la veritat és que ningú reconeix ser racista. Tothom et diu: Jo no sóc racista, però ara, amb tots estos moros, sudaques, negres i romanesos que vénen a afanar… Home, que bé! Clar, clar, abans, fa 20 anys era molt fàcil no ser racista, quan els únics negres que hi havia a Catalunya eren Tommy N'Kono i el de Banyoles. Clar, que aquest no era un problema. S'imaginen a Vidal Quadres amb 20 anys menys, amb eixa veu de Darth Vader: Aquest és un treball que hauria de fer-ho un espanyol. Home, certament un museu amb Alejo dissecat guanyaria molt.
Clar, un altre tema molt diferent és el de N'Kono. Que li preguntin al porter suplent de l'Espanyol si era racista o no. Jo tinc la fosca sospita que eixe personatge quelcom tindria a veure amb l'aparició dels Brigades.
I és que Barcelona ja és prou això, hipocresia permanent. Que construïxen la Torre Agbar… Un gratacels de metall amb arredonida forma ovoidal en l'extrem superior. Resumint: Una polla com una olla!
Gran invent el del disseny. És el que permet que les coses no siguen lletges. Cobi? Bé, és de disseny. Bé, això és el que li van dir al pescador a qui li va caure damunt. El pobre inclús té malsons, de disseny, això si. I així tot, les infantes, el Forum… Et poses un dia una camiseta d'un xandall de fa 30 anys i ets un porc, però… Oh meravella! Un dia les comencen a vendre a alguna botiga in i vinga. Camisetes de Montreal nen que al meu iaio li van quedar dos quan va dinyar! Brasil, Austràlia, Anglaterra… dóna igual.
No els enganyo, em trobava amb un amic francés visitant Versalles. Bé, això si que era luxe i tota la resta favades. Vinga arbustos per totes les bandes. El rei sol eixe havia de tindre un negoci d'arbustos com el de Maragall amb les palmeres a les rondes. Quan de sobte, després d'un tanca, apareix una família cridant, i tots amb camisetes de Portugal, Brasil, Argentina…
-Mira, portuguesos -Em diu el meu amic.
-Aquests? -li vaig dir jo- Rambla Just Oliveres.
Bueno, i em vaig equivocar… per dos carrers, tot cal dir-ho. I així anem, quan quelcom és molt molt lleig resulta que és kistch, i llavors té un encant especial. Bueno, ja et dic: Carmen de Mairena? Una musa.
I la música? Igual. Abans el més panoli que no en sabia de música tocava el timbal. Ara no, ara es toca el djembé que és més multiculti. 4000 anys d'evolució musical! Sense anar més lluny em vaig trobar amb dos l'altre dia que feia 12 hores que tocaven el mateix ritme. Al final no vaig poder reprimir-me i li vaig preguntar: És que vas perdre les partitures? El tio en ple éxtasi no em va escoltar i li vaig tornar a preguntar: On vas posar el faristol? Bé, comprendre'm no em van comprendre però em van passar un porro.
El màxim per això és el que toca el diggerido. Eixe? Un virtuós. Ho coneixereu per l'instrument, que és com un porro gegant, dels que es fuma el del djembé, però de fusta. Bé, també el coneixereu perquè es posa en la Rambla amb 100 o 200 entesos més de les múltiples tessitures i eixerides melodies que permet l'instrument. El més fort és que el tio grava cd's i tot, amb 30 pistes de cançons diferents. Jo ho se no perquè fos capaç de diferenciar les cançons, sinó perquè vaig mirar les pistes a l'ordinador. Bé, i algun ha de vendre. Imagino que entre guiris desitjosos de comprar productes típics catalans: barrets mexicans, shawarmas, nines sevillanes i toreros.
Bé, que pensant-ho bé és quelcom que cal aprofitar. Si un dia tinc un fill i s'assembla a son pare diré que és de disseny i a forrar-me com el Mariscal.