Ansietat

Un relat de: win-win
No em deixes ni de dia ni de nit,
sempre amb mi,
si, tu, tu que em tormentes,
em persegueixes i no em deixes.

No puc descansar si ets aquí,
m’angoixes,
em deprimeixes,
fuig d’aquí!

Em maltractes, però et vull,
et necessito, però em fas mal;
he provat de fugir,
però no puc.

Ets dins el meu cap,
dins el meu cos , dins la meva ànima.
Terror et tinc, em vull amagar,
però sempre em trobes,

Quan mori podré fugir de tu,
dura decisió.
Tu que em dones vida,
que et necessito per seguir,
m’apunyales i em reprimeixes.

No pares de parlar dins meu,
mai no descanses,
i jo TAMPOC.

Comentaris

  • ansietat[Ofensiu]
    Atlantis | 19-04-2022

    És dolenta l'ansietat i fa patir. Ho mostres en el poema. Cal aprendre a fer-la fora o si més no, no quedar-hi atrapat.

    Veig que ets nou/nova en la web de relat.
    Escriure potser t'ajudarà a alliberar-te.

    Benvingut.

  • Obsessió.[Ofensiu]

    Un poema ras i curt molt profund, obsessiu, apassionat i feridor. Tot ell t'ha atrapa des del començament fins al final. I alhora té ritme! Enhorabona, Nil.

l´Autor

win-win

2 Relats

2 Comentaris

429 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor