Angeli arbor (L'arbre de l'àngel)

Jo que sóc un angel caigut, por i frustració és el que sent. Amb el pes de les ales , empresonat entre les arrels de l'arbre de la vida xucla la sang de lluna que vessa cada nit amb el malson i em condueix cap el meu pitjor enemic , aquell qui totom tem , Lucifer llum de la tarda maleïda hora en que va desafiar el poder de Deu , desterrat del ramatge i les fulles , àngel de la llum insegur de les seves creences , va caure al fons de les arrels sense principi i sense fi .D'aqui venen la resta d'àngels caiguts. Jo ,com he dit abans, sóc un dells que lluita per no ser-ho, jo estic enmig d'una linea que separa dos mons que es junten quan la dansa de la lluna desperta en plena angoixa i malícia per destruir els éssers que habiten la terra de la qual s'alimenten les arrels de l'arbre , son com serps que habiten la meva ment i escolten el batec dels vostres cors on guardau els vostres secrets , les vostres tristeses , les vostres alegries... però és impossible escoltar els meus batecs on no sé què guard on la sang de lluna em traiciona. Endinsat en el meu món i una carta en les meves mans de tristesa i angoixa que ells senten i em transmeten , com un vaixell creua el mar ells creuen l'horitzó de llum infinita i com àngels que seran xiuxiuegen les seves pors i les seves alegries ...
Però cal remarcar que es una contradicció tot el que us acab de contar perquè un arbre no pot viure sense arrels ,és com dir que si existeix el mal ha d'existir el bé , si existeixen les arrels han d'existir les branques i fulles , els àngels de la guarda que ens vigilen de ben a prop .Tot es un ecosistema CONVIVIM .... I JO ESTIC SUPERANT LES MEVES PORS