Un mon entre parets

Ja és tard, fa fosca, al carrer no hi ha ningú. Em despedeixo del mon ,de la manera mes inòspita fa fred, tinc fred ; la cual cosa crea una lluita entre els meus ideals.
Em conmou, tot és mes diferent del què em pensava és increible com et pot maltractar la vida, suposo que és el destí sembla un somni però a la fí he trobat el meu destí tant de temps buscant-lo i amb un tres i no res se'n va el sol i surt la foscó. Ja es massa tard per tornar enrrera.

De sobte el silenci mes tenebros, es sent el xiuxiueig d'algú, és la mort què em ve a buscar deixo un adeu amb tot i amb res, però el rocord tu no me'l podras arrebatar...