Amor meu

Gràcies per ensenyar-me que es pot tornar a començar, per canviar-me la vida i tornar-la feliç, tot i que només sigui per uns instants. Cremes cada racó del meu cos, l'aclapares tornant cendres el foc que sovint em dol. Quan pronuncies, a cau d'orella, totes aquelles coses que tant m'agraden, o simplement quan parles, sento que cada paraula teva és màgica, irrepetible... És veritat que de vegades ens allunyem o el silenci, carregat de problemes, ens separa, però sincerament et porto dins en tot moment. Cada matí, al desertar, necessito olorar-te, sentir la teva escalfor, veure't, tenir-te. Cada dia que passa, et necessito. Em fa por imaginar un demà on no hi siguis, però encara me'n fa més veure'ns algun dia com dos desconeguts. Malgrat tot, he de reconèixer que hi seré allà per fer-te sentir millor, sempre.
Tanco els ulls i et veig una i altra vegada. És quan em mires que perdo el món de vista i tot el que m'envolta queda reduït en els teus ulls. No puc dir-te que t'estimo perquè no sé com fer-ho... Potser és per això que els demés no ho entenen, però ara tant em fan els altres perquè en aquest món ja no existeix ningú, tret de tu i jo.