Amiant

Un relat de: Mon Pons

He trobat un lloc tranquil, prop del riu, on les paraules només són reflex d'una quotidianitat inhòspita; però les coses, mirades de lluny, són inequívocament falses.

Les paraules són escrites impetuosament i que s'escolaran, tarda enllà, entre obacs i murmuris de fulles. Cada gest i cada mirada m'entelen els ulls, avui. Uns ulls que absorbeixen delerosament la llum que els envolta.

Avui faig una passejada pel temps. La meva mirada es refugia sota l'ombra d'un arbre, que dissenya infinites formes amb l'oscil·lació de les branques. Una ombra que es contreu, recula i vacil·la. Una altra que es percep de lluny, esvelta i vinclada damunt el terra vibrant; una imatge desdibuixada que sorprèn, semblant a una xarpellera solta, ballant. M'acarona tot aquest devessall de figures fantasmagòriques, luxurioses, i intensament il·luminades. Belles i sorprenents.

En el sotabosc hi han presències ocultes que vant creixent, silenciosament... Milers de secrets eterns que s'uneixen en l'encís de les violetes d'Abril i en la nostàlgia de les paraules. Però m'agrada escorcollar el sol que es filtra incessant i infatigable entre les seves fulles verdes de caires fistonejats, deixant passar les hores... i sentir la dolçor i la flaire de la beatitud. Dins meu hi percebo un formigueig incessant i benvolent, com si s'hi engendressin mil flors. Les pluges han fet esborrar els camins i florir les plantes. Sota trèmols fullatges intueixo rares felicitats. Cerco la felicitat i la vida em vesteix. I torno a respirar, profundament...


(Al cap i a la fi he tornat a casa...)

Acabo d'abocar aigua en un got de precipitats. El got és gran, per a poder manipular millor l'experiment. He afegit una cullerada de bicarbonat sòdic i unes tiges d'Elodea. Seguidament, en el caire d'un embut i formant un triangle, hi he adherit tres trossos de plastilina i l'he submergit, invertit, en el got de precipitats, de tal manera que la planta restés a l'interior. Empresonada... (Empresonada?)
-Sí, tant se val una explicació adient. No tinc cap resposta. Només qüestiono i segueixo les instruccions... per aconseguir l'oxigen...
He emplenat aigua al tub d'assaig. L'he tapat amb el polze, procurant que no hi entrés aire i l'he enfonsat en el got, unint-lo per la part estreta del embut invertit.
He col·locat l'experiment a la llum solar i esperaré unes hores... Tot ha de fer el seu camí.

*

Mentre, entre el blau cobalt de les dàlies i un cel net, respiro...
Respiro vents que ululen i que fan de mi una casa ardent.

Sovint m'empaita
insidiosament
una existència aquàtica
d'incertesa vaga.

I resto immòbil: prop del riu, m'han fet ensopegar un parell de planxes d'amiant abandonades.

No em pregunteu què em detura. No ho sé. És cert que, amb els anys, he acceptat que la terra em cridi.


Comentaris

  • Sempre....[Ofensiu]
    rnbonet | 10-04-2006 | Valoració: 10

    ...trascendent, però sempre poètica!
    Retalls sense mescles dissonants, vivències detallades al màxim, amb ànima sensible.

  • La "tenacitat" de l'Elodea.[Ofensiu]
    Jofre | 01-04-2006 | Valoració: 10

    Aquest passeig (cíclic?) pel temps l'he trobat preciós.

    Crees imatges realment belles i sorprenents.

    El títol ja dóna una idea de fins on poden arribar les flames de la quotidianitat amb caires fistonejats. Aquesta imatge m'agrada moltíssim, per bé que tot el relat vessa poesia

    ... Sota trèmols fullatges intueixo rares felicitats. Cerco la felicitat i la vida em vesteix. I torno a respirar, profundament...

    però sobretot la voluntat de descobrir en les violetes, en les dàlies i especialment en l'Elodea alguna mena de "secret" que ens permeti viure amb èxit en condicions pantanoses, sense oxigen.

    Un paral·lelisme d'experimentació i osmosi, de contacte directe amb la realitat sense vestit d'amiant (protector).

    Mon. força cru i de color blau.
    Ets una artista, noia (també ho dic per la fotografia). Tothom hauria de donar l'opinió del relat, perquè potser el meu parer és massa empíric i, com tu, sempre amb els peus a terra.

    Enhorabona, Mon.!

    Jofre.