Amagades a les ones

Amagades a les parets,
en el silenci que crea el brogit,
alternant les ombres amb el Sol,
el Sol amb els nùvols
i els nùvols amb la foscor.

Les paraules circulen a través del temps,
sense buscar els ulls,
sense servir el so,
subtils entre les pedres,
eteries com papallones
muden, persisteixen
i sovint desapareixen
sense deixar rastre,
creant geografies desconegudes
per on naveguen els ulls,
guiats per vents desconeguts.