ALTRE COP TU

Ja tornes a ser aquí, no em deixes mai tranquil·la. Abans d'obrir els ulls ja noto la teva presència, neguit, respiració difícil… T'agafes a mi com una segona ànima.
L'esquena em fa mal, els ulls no se m'obren, el cansament s'apodera de mi. Però vull fugir , tenir energia, obrir els ulls i la ment per deixar-te, per no estimar-te, per no necessitar-te.
No recordo quan vas venir a mi per primera vegada, segurament que era una nena. Et notava a vegades, en alguns moments formaves part de la meva personalitat i del meu dia a dia. Vaig començar a normalitzar la teva presència.
Però ara vull deixar-te, ja fa temps que ho intento, no vull compartir més moments amb tu. Em robes l'alegria, les il·lusions i la força per seguir.
Ets egoista, gelosa i molt possessiva, arrencar-te de mi és una agonia, una croada difícil i plena d'obstacles.
La sal de les llàgrimes i el cor afligit ni t'immuten, sempre estàs aquí, la teva presència és infinita.
Desitjar-te per seguir va ser el meu pitjor error, el teu nom m'acarona i obsessiona: angoixa.