Allà on la sal

Un relat de: Bitxa

Ja no entenc res
ni em fa cap falta,
provo, de cap,
sumar o restar,
però no em quadra
el resultat.
La nostra imatge
no és real.
Som il·lusió,
som fantasia,
una quimera,
una utopia.
Per això em dius
que tot és tant
i aquest desig
no acaba mai.

Hem d'inventar
una caseta
on no entri el temps
ni absurdes pors,
d'avuis eterns
sense mesura,
feta de fusta
enmig del bosc.
Hem d'inventar
nou temps i espai,
allà on els pins
toquin el mar,
allà on la sal
esborri el traç
dels nostres noms,
de llur passat.

Comentaris

  • Deixar el passat...[Ofensiu]
    annah | 08-12-2009 | Valoració: 10

    i començar un futur, sense pors, on el temps no compta...
    un espai vora al mar...
    una caseta enmig del bosc...

    Moltes gràcies per deixar-nos gudir d'aquest poema tant bonic!

    Una forta abraçada!

    Anna

  • jo també voldria[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-12-2009

    viure en aquesta caseta del bosc, o en una a tocar de la teva, feta com la teva, amb el mateix material i amb les mateixes propietats temporals.
    Farem una gran festa, i oblidarem el passat i no sabrem què és el futur, sols viurem, fins a extingir-nos en una festa de Sant Joan.

    Bon poema Josep!


    Ferran

  • Allà som![Ofensiu]
    Epicuri | 08-12-2009

    Cercant.
    Amb la sal
    de cor.

    Es que podem fer
    cap altra cosa?

    gràcies pel teusalat poema...i la caseta.


    Carpe diem!

  • Visca la caseta !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-12-2009 | Valoració: 10

    Ja avisaràs quan hagis inventat la caseta. Jo també ho provo.
    Molt bon relat. Molt colpidor.

Valoració mitja: 10