ALICE capítol 10

Aleshores em va entrar el pànic. De debò estava preparada per morir? Estava preparada per ser assassinada per l'home que estimo? Em vaig començar a marejar. Em vaig recordar interiorment que respirés. "inspira, expira, inspira amb força, expira, inspira..."
Tot el que va passar a continuació va ser molt ràpid, confús. Va succeir tot en segons:
El Sam va fer un gir de cent vuitanta graus, encarant-se de ple amb el seu pare. La pistola apuntava a l'espatlla del Frank, el qual feia una cara de sorpresa esfereïdora. La pistola es va disparar, i com a conseqüència un esgarip de d'intens dolor es va escapar de les dues boques: La del Frank i la del propi Sam.
El Frank queia a terra, poc a poc, primer de genolls, i després es va desplomar. El Sam va quedar paralitzat de terror uns segons mirant hipnotitzat com queia el cos del seu pare.
Però de sobte va reaccionar. Va deixar anar la pistola, i amb dues gambades ja era al meu davant, i va començar a deslligar-me. Em va mirar, i em va somriure.
- Recordes el que et vaig dir? Passi el que passi no et faré mai mal.
- La frase no era ben bé així però...
- T'estimo.- Va dir amb fermesa. Semblava que el cor m'hagués de sortir disparat en qualsevol moment.
Aquell moment que tant perfecte per a mi, es va convertir de cop en un terrible malson.
La Carla, que ens havia observat mentre li creixia un tímid somriure sota la mordassa, se sobte va girar el cap bruscament amb els ulls fixos al terra. Va deixar anar un crit esgarrifós. El Sam i jo vam fixar els ulls cap on mirava la Carla. Era el Frank, que amb les poques forces que li quedaven havia aconseguit arribar fins a la pistola que havia deixat anar el Sam. Ara la tenia a la mà, apuntant cap a nosaltres, amb el rostre deformat pel dolor i per la ràbia.
-Tu, malparit... tu ja no ets fill meu!!- Va bramar, aixecant la pistola.
Tots tres estàvem terroritzats. El Frank intentava apuntar al seu fill, però la vista el va trair. Just abans de caure mort, va disparar la pistola. No va tocar el Sam.
Em va sortir un sospir d'alleujament. Li vaig tornar el somriure que m'havia fet. Aleshores vaig girar el cap cap a la Carla per dir-li que tot s'havia acabat.
- Carla, ja està, ja ha...
La Carla no responia. Tenia el cap abaixat, mort. Els cabells li tapaven els ulls, però podia entreveure que els tenia tancats. Una taca de sang li va anar apareixent poc a poc sota la camisa, al costat superior esquerra. On tenia el cor, on tenim tots (gairebé tots) el cor.
El Sam m'havia acabat de deslligar, així que vaig córrer cap a la cadira on estava lligada.
- Carla...- Vaig dir entre plors- Tot sortirà bé, ja veuràs...
La Carla va entreobrir els ulls. Li vaig treure la mordassa.
- Alice, tinc fred...
- Mira'm, Carla, mira'm- La meva veu es va convertir en desesperació- Mira'm.
- Alice, si us plau, diga-li al Bryan que... diga-li...-S'estava ofegant amb la sang que li sortia perillosament de la boca.- Diga-li que l'estimo, que l'estimo més que...
- Li diré, però ara has de ser forta, sents? Carla, mira'm. Carla! Carla!!- Vaig començar a bramar desesperadament. Havia tancat els ulls- Mira'm Carla, mira'm, mira'm, mira'm...
No volia acceptar era morta. Vaig abraçar el seu cos inert, ensangonat. Plorava tant que no podia respirar.
El Sam em va haver d'apartar.
- Alice, és morta, és morta.- Em va dir amb dolçor. Em va posar la mà a l'espatlla
- Per culpa meva, és morta per culpa meva!
- No, no ho diguis això... ha sigut el meu pare, Alice, si us plau, mira'm, no és culpa teva...
Jo ja no l'escoltava. No em sentia amb forces per mirar-lo. De sobte estava cansada.
- Ja ve la policia
Les sirenes eren cada cop més fortes. La salvació havia fet tard.