ALICE 1ra part. Pròleg

PRÒLEG
17 de setembre 2009

Una gota de suor em va recórrer tímidament totes les faccions del rostre. No havia de semblar nerviosa, no estava nerviosa, em mentalitzava. Clarament ho estava. Moments abans havia assajat la situació mentalment. Vinga! No era tan difícil. Ara ja res podia sortir malament. Realment desitjava que fos així. Tenia la gola seca, cap mormoleig s'escapava de l'interior dels meus llavis, ara secs. Ell esperava una resposta i jo en tenia una.
- Així que vostè ve a denunciar l'assassinat de la seva difunta germana. Naturalment em sap molt de greu i sincerament comprenc la seva frustració... - digué sense cap emoció ni brillantor als ulls- però ha de saber que aquesta denúncia és greu. Vostè m'està parlant d'un homicidi!
Massa coses havien passat, com si no sabés que parlava d'un homicidi! A hores d'ara, desgraciadament, ja no era un tema alarmista.
- Malauradament em veig en l' obligació de explicar-li que si en realitat no es tractés d'un homicidi, li causaria problemes seriosos- continuà, afegint-hi una falsa preocupació.
No vaig respondre. Ni tants sols vaig articular alguna paraula, però una lleugera remor seca que em va sorgir inconscientment de l'interior va acceptar clarament qualsevol de les conseqüències resultants.
Però que no entenia que ja m'ho havia jugat tot? Ara res podia sortir malament. La claror del llum semblava més intensa que mai i m'il·luminava acusadorament. El vaig desafiar visualment. La meva mirada inquisidora analitzava detalladament les seves faccions eclipsades. Es podia identificar com un home d'uns quaranta anys.
- Es tracta d'un crim molt greu - Va repetir donant-me a entendre indirectament que valia més que me m'anés jo i els meus problemes qui sap a on... Què més voldria... Ja havia arribat fins al final, i només perquè en aquell moment un desconegut m'enfortís la inseguretat no em tiraria enrere.
Ja hi havia hagut vegades que m'havia preguntat si havia de tirar enrere. Però no sé si desgraciadament o sortosament, encara no he pogut... Em van brillar els ulls un moment en recordar els moments més durs que ja havia superat i acaloradament vaig assentir donant-li a entendre per segona vegada el que volia.
La silueta va sospirar. Es va resignar:
-En tot cas, li sabria greu dir-me el seu nom i les seves dades? - va informar tot seguit, amb una veu molt monòtona, fruit de la seva suposada experiència en la qual es recolzava tota la meva confiança.
Definitivament estava inconscient, ja que una fracció de segons després i amb una velocitat sorprenent impropi de la meva situació, decidida, vaig agafar la bolígraf i vaig començar a escriure pausadament: Alice Lawrence de nacionalitat espanyola i naixement a Barcelona al 21 de desembre del 1980.
Quan vaig acabar d'escriure les dades, vaig entregar-li el document i l'agent va llegir el meu nom amb veu alta:
-Com que es diu Alice Lawrence, Eh?
De sobte l'ambient va canviar, i la sensació de nerviosisme de l'agent va passar a una desesperació quasi maniàtica.
- Senyora, si de debò vostè és el que diu ser, després d'haver-me fet fer tot aquest teatre, em faria el favor d'acompanyar-me a la porta?- va puntualitzar amb una falsa amabilitat seguida de la vertadera explicació.- Però és que no comprèn que la seva germana va morir en l'accident de fa vint anys! Perquè ens fa perdre el temps? Em podria explicar què hi guanya!
Vaig tremolar perillosament en recordar-ho. Em trencava interiorment. Però sobtadament la meva ira va superar a la malenconia i furiosament vaig fer trontollar la taula d'un cop. El silenci es va fer de bellesa incalculable. L'únic que li demanava era silenci. Volia explicar-li el que tantes vegades havia somiat que es fes realitat . Em negava que ningú m'escoltés i iradament li vaig contestar:
-Però resulta que la meva germana ha estat viva durant aquests vint anys! Jo ja la he perdut una vegada! Vint anys plorant a una tomba buida! Tu no saps el que significa. Volia saber les causes d'aquell accident mortal que se la va endur i ningú me les va donar, i ara que he trobat proves que indiquen l'atroç assassinat de la meva germana fa just quatre mesos vostè seurà, callarà, m'escoltarà i m'ajudarà.