ALFA (al principi...)

Un relat de: Capdelin

Al principi
hi havia llum i tot era blanc
com el teu somriure.
( Enyoro les teves dents )

T'amoixava els cabells
i tu no te n'adonaves,
amagat rere la pluja d'estiu
a la platja.

Al principi
no sabia el que eren els pits
fins que vaig caure
als teus braços,
una pessigollada d'instants
i tu vas riure.

Hi havia
més llum als teus ulls
que tot el sol de la tarda.

Reconeixia l'idioma
de la llengua
amb la que em llepaves
i et bevia a glopades
fins ennuegar-me.
Al principi.

Era sobre tu i suava.
Tu, sobre meu i suaves.
Érem dos cossos nus
per dins.
Al principi.

Amaga't,
ara pares tu!

Comentaris

  • Quin poema...[Ofensiu]
    Puça | 12-04-2006 | Valoració: 10

    tant fresc. Està ple de colors, de vida, d'estiu, de fruites sucoses i dolces. M'ha semblat sentir les onades i veure la posta de sol a la vora del mar i notar el gust de la sal a la boca de l'altre.
    Gràcies, per tantes sensacions (i per fer-me pujar als núvols amb els teus comentaris sobre els meus textos).

    Mil petons!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )