ALCALDE (PODER)

Ai, alcalde... que la dona t'ha deixat! Quan atens a la premsa se't veu tan pesarós. Tots ho sospiten, saps? No oblides que són periodistes. Això és dur; no cal que m'ho jures. Més encara quan la simpatia de la població creixia a mesura que el temps que passaves amb la teua dona disminuïa. I les hores del gimnàs... s'han notat, també, saps? Estàs guapo i quadrat com mai. Ets l'enveja dels homes perquè totes les dones desitgen la teua companyia; et veuen tan teu, tan professional, tan alcalde... T'ho farien ben a gust, creu-me, si no fóra perquè, des de fa unes setmanes, poses aquella cara de pena; com la dels gossos als que els penja el morro i les orelles els cauen suaus. Supose que el retoc fotogràfic ficarà als cartells la força que li manca a la teua imatge actual. Però caldran més coses, creu-me: com consenteixes als assessors que t'organitzen el miting central de campanya en el trinquet? Has escoltat mai cap conferència en un trinquet? T'han fet alguna confessió en un trinquet? Et recorde que et vas declarar allà mateix a la que ara s'ha obert la porta i ha marxat? Ella, aleshores, t'escoltava malgrat que el xiuxiueig ressonava fins que les paraules s'amuntegaven com les marques de pilotades a les parets. Però ja no hi ha remei perquè parles i, com al trinquet, ningú t'escolta; no podem! La teua veu fa l'efecte d'un fil d'aram que frega en contra una paret. Tampoc et queda temps, però el que t'estima la dona, sí que en té. I vés amb compte que no et lleve també l'alcaldia.

Amb afecte per tot el que hem compartit, la teua ex dona.