Al marge de les realitats...

Deixa’m tastar aquest preciós caminar,
no t’angoixis, ja estem acostumats,
a viure al marge de les realitats.
No tinguem por de res, està tot per fer,
però ara ets llunyà en el meu despertar.
Potser et vull tocar, acariciar,
donar-te plaer amb llengua i mà...
Qui ho havia de pensar,
que algun dia em voldries estimar...
Jo mai et vaig oblidar,
i tots els somriures et vaig voler regalar.
Ara si que crec que podem lluitar,
amb paciència i un bon avançar,
i dels entrebancs, millor saltar!!!!
Que no em costi dir-te això,
que mullar-te és bo i millor,
i dormir-me al teu costat,
cançó, pau i realitat.