Al carrer de la por

Nits fosques i gelades
per aquells carrers de Barcelona.

Camines tot sol i perdut
amb el cor a cent per hora.

Notes que et vigilen,
t'observen,
et segueixen...

Vols córrer
i les teves cames no responen.

Estàs replet de por,
no trobes sentit
a aquesta situació.

Petjades de desesperació...

Saben el que penses,
saben el que sents.
No té sentit que fugis...

T'atures entre dos destins,
o tries un o et quedes allà plantat.

El teu subconscient
t'il·lumina el desviament de l'esquerra.

Petjades de desesperació...

Allà no hi ha més que obscuritat,
no distingeixes les formes,
però segueixes caminant.

Notes aigua als peus,
el carrer no té sortida.

Petjades de desesperació...

L'aigua puja,
t'arriba al melic,
el carrer s'omple com una piscina.

T'arriba a l'espatlla,
al coll,
a la boca...

T'ofegues...

Mors...

S'ha acabat...


(2005)