Al ben mig de Paris

Hi ha nits, que penso en estimar-te,
i tot al voltant és preciós, és claror.

Claror d'estel fugaç arran de mar,
preciós, com el rierol menut en nit d'estiu.

Hi ha dies, que penso en abraçar-te,
i tot al voltant és difús, és enyor.

Enyor de poble medieval que no conec,
difús, com la llum de la lluna sota un pi.

I el meu cap és cau de sentiments,
refugi de nits que desitgen quelcom més,
veient enllà un riu que ja duc ben endins,
una lluna, només nostra, i del anhel,
un llampec esbufegat en dos ulls,
un petó o una tendra abraçada,
una carícia, un calfred,
al ben mig de Paris.