AL ACABAR EL ANY

AL ACABAR L'ANY ...

Fa uns dies que em sento grisa, mustia, cansada, apagada.
Fa uns dies que m’he adonat que ja no tinc aquell niu dalt d’aquella rama.
Fa uns dies que em sento mudar la pell de l’anima...
Fa uns dies que m’he adonat que la mort ja no em fa por.
Fa uns dies que no sé si soc o estic.
Fa uns dies que m’encantaria ser invisible...
Fa uns dies que em deixo portar pel rierol de la peresa.
Fa uns dies que regalaria abraçades perquè si, perquè m’ho demana el cor...
Fa uns dies que ja estic farta de la mesquinesa femenina.
Fa uns dies que trobo que hi ha molt poca gent amb calor humà...


Malgrat tots aquests dies, tinc la sort d’haver trobat unes persones magnifiques a les que el meu pudor i la meva timidesa m’impedeixen dir-los-hi "os estimo".
I és que de vegades m’és molt dolorós despullar l’anima.
A tots vosaltres, amics meus, gràcies per existir.