Äïllat

Un relat de: AVERROIS

Els ulls tapats,
plens d'espessa boira,
de fons el silenci,
la immobilitat per amiga.
Un home, escolta i mira,
vol caminar,
vol escapar,
i no pot sentir res.
Els seus pensaments,
el tornen al temps passat,
als moments d'angoixa,
recordant i jutjant;
els amics,
la por,
la mort,
l'amor,
la felicitat,
i ell mateix es critica,
s'admira,
s'espanta,
amb la veu viva,
cridant al seu voltant
a un món que no l'entén,
i del que està separat
pels barrots de la innocència,
i d'un demà incert.



Comentaris

  • Això som tots, una illa, oi ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 18-10-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    Estic a l'espera d'un relat teu per www.guimera.info , sóc pacient, molt pacient, això sens dubte ajuda a suportar millor, aquella mena de situacions que coneixes tant be, oi ?

    Normalment, - com diuen el àrabs - tot consisteix en seure's a la porta per esperar que passi el cadaver dels nostres enemics [ nostres i de més gent, és clar, oi ? ]

    Aixi, que espero un relat teu, i si el fas de caire optimista i català [ del Forat negre ] com ets tu, millor que millor.

    Que el bon Déu, no deixi Catalunya NOMES en mans dels CATALANS !!!!

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!