Aigües gèlides

Amb tristor esmicolo en mil bocins
l' imatge que sempre havia venerat
i ha grapats els dissemino vents enllà
on el riu esmuny les seves aigües gèlides
per entre els abruptes roquissars amarats
de tot allò que un dia vàrem estimar .

Ple d'amargor i buit de tota essència
busco aixopluc entre els espais en blanc
deixats amuntegats , en el meu diari
i com un anacoreta , he buscat aïllament
martellejant-me estoicament en silenci .

Tal vegada així em manqui el seny
i la dissimetria amb l'enyorança
reeixint amb força per ésser incrèdul
malsofert i poc resignat a contrarietats .

Essent aspre a tota resposta adient
i groller amb qui intenti amansir-me
superant així tota cacofonia discordant
mai atesa en altres circumstàncies inherents .