Cercador
AI DELS VENÇUTS! (Vae victis!)
Un relat de: jordicatalacatala- Compartir:
Sí, pobres vençuts!
Vençuts, en els antics i nous camps de batalla
No sé si sabies
que només els guanyadors
tenen un lloc en els llibres d'història.
Conscient,
o potser inconscientment
la historia es defineix com una història
dels que s'han obert camí.
N'hi ha que només coneixen fustes i troncs plantats, cremats, ennegrits...
sobre els que s'hi clava un filat d'espines de tres fileres.
No, no ho veu ningú,
que entre les estaques i el filat
hi han quedat, aquí i allà, trossos de roba sagnant,
encara, s'hi poden endevinar,
encara,
mots buids com
Amor, Veritat, Pau, Justícia, llibertat,
gravats amb foc, però sense sentit.
Aquí i allà,
conscient, o potser inconscientment,
només s'adoctrina per escoltar, veure i callar.
La paraula, -no hi fa res!- es glaça als llavis ...
Ningú es recorda d'aquells que potser ja havien fet molt allistant-se, només,
desafiant la seva pròpia por.
Ah!, pobres vençuts!
No ho sap ningú que en varen quedar molts més sota la sorra que a sobre.
No és pas discriminació, diuen,
que uns morts ressuscitin i altres no.
Quants anys fa d'això?
No ho sé.
Només sé que n'hi ha que ja no tenen
ni força, ni paciència.
S'han mort!
Penso si valia la pena que alguns homes nasquessin...
pensa si en el gran silenci valia la pena la gran veu creadora...
No intentis agafar el vent amb la mà!
Et manipularan la mà.
Només els malvats poden desplaçar les fites, em deies ahir.
Estic segur, però, que algú els rebaixarà aquest orgull algun dia
Serà el dia de la nostra victòria!
Fes causa comuna, que la utopia es realitzarà.
La pau no es troba per casualitat.
Tampoc es troba reposant. S'hi ha de caminar.
Cap mort és ineficaç quan segueix a una vida amb sentit.
Quan la pau forma l'home homogeni .
Llavors, s'ha de tornar a començar, s'ha de tornar a inventar l'home individual,
s'han de tirar a terra les normes pertinents,
grans reguladores de la vida, diuen.
Un poble,,es detura quan s'asseu lassat.
Només l'home estàtic, - l'home esclau- es mor.
No temis l'home que parla
quan ha hagut de restar boca-clos.
Vulguis retrobar l'esperança, no et deturis enlloc.
Transgredeix tots els límits massa mediats.
El teu aspecte inútil
t'alliberarà de tot esclavatge.
Comentaris
-
Ai perdó![Ofensiu]Sol_ixent | 25-10-2008 | Valoració: 1
Que m'havia deixat de puntuar-te... tot i que no et mereixeries ni això :)
-
Doncs no[Ofensiu]Sol_ixent | 25-10-2008
No el puc es pot esborrar. I perquè tu ho diguis encara menys. Tot i que veig que no he estat l'última "víctima" dels teus 1ns. I no li trec la raó al comentari anterior. El que t'hauries d'esborrar el compte ets tu, perquè de pena en fas un rato.
Apa salut, i fes-me un favor: quan no t'agradi fes com la majoria dels que tenim un mínim de respecte i educació: NO VOTIS!!!
Fins mai!
Sol_ixent -
Un 10 humorístic[Ofensiu]lluisba | 15-10-2008 | Valoració: 10
I així responc l'1 que em poses, endut per la teva bondat cristiana que (suposo) origina el comentari que fas a un text meu.
Et faig un mal favor, perquè aquest comentari farà aparèixer el poema a "els últims comentats". No és una bona notícia per a un text que conté gravíssims errors de sintaxi. Fer-lo públic és un risc perillós, en el teu cas.
Perquè tu ets un vençut de la gramàtica.
Des d'una ètica mínima, d'altra banda, el teu text (és un poema?) rellisca una mica, i conté afirmacions que, de fet, t'haurien de ruboritzar.
Però en fi, cadascú es crea el seu propi infern, com deia Sant Jean-Paul Sartre.
La vida és llarga i l'art és breu (això és de Sant Carles Riba). Hi ha la possibilitat no pas remota que tu vagis a parar al bàndol dels vençuts. Qüestió de temps. Llavors el podries tornar a escriure. A veure què tal.
Per a escriure poesia està bé tenir una mica de "densitat" moral. Potser l'adquiriràs quan siguis entre els vençuts, o quan simplement t'adonis que tots ho som, i que no hi ha mai vencedors. Sentir-se vencedor implica tenir un esperit primari, primitiu, gairebé ridícul.
Per això et poso un 10. Per premiar la teva pubertat moral, que mereix molt d'humor i molta compassió.
