afrodita

Un relat de: Capdelin

Margarida de mans blanques
amb milions de dits,
ho volia tot en una nit

i ara...

ara sola,
asseguda en cadira abandonada
al bell mig d'un pati blau,

amb la mirada baixa, dos pits
recent nascuts,
un collar de gos sense gos
en la mà...

i als meus peus
un preservatiu inflat de suor
d'innocència de vegada primera.

Sola en pati blau
i amb samarreta taronja...

Ja no estimo, ja no estic boja.

Ho sento, Eros.

Comentaris

  • Em...[Ofensiu]
    -Charl0tte. | 24-06-2005

    Hola,
    la veritat... no he entes molt bé aquest poema,
    suposu que perquè només el pots entendre tu,
    o bé el vas escriure en un daquells moments en que tenim tantes expeiències sensacions i emocions per expressar que ho has barejat tot una miqueta.
    De totes maneres sembla profund i dolgut...

    Perdona per no comprendre.
    Continua escrivint a veure si més endavant llageixo algun altre relat teu i el pugui comentar millor!**

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1306922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )