Àfrica: Protagonista de la revolta internacional

Els ciutadans del món comencen a estar més que farts dels despotismes, de la corrupció, de les màfies polítiques que gestionen els recursos de tots en el seu interès i en el interès dels seus socis especuladors que han creat un sistema financer per ofegar a la majoria de la població, i anar traient (robant) de cada dia més beneficis, que queden dipositats en menys mans; ben igual com les quotes del poder.
Els ciutadans del món n’estan farts de veure com els seus gestors elegits a les urnes ( a segons quins llocs imposats amb models dictatorials) , disposen d’unes condicions econòmiques privilegiades, en quant a sou i molts altres tipus de prebenda; tots finançats amb els impostos que paga aquesta ciutadania i que quan els mateixos que han estructurat el sistema financer i han posat preu a totes les coses ( inclusiu a la vida) ; i per més inri, han fet una pèssima gestió( amb els nostres doblers que han manejat com els hi ha donat la gana) ; se’ls ha de rescatar amb fons públics que surten del mateix lloc.
Els governs d’arreu del món surten caríssims als ciutadans. Tots els serveis que gestionen o mal gestionen surten a preu d’or pels que els hem de seguir mantenint via impostos.
Per tant, i com es pot veure, en els països que han premut la clau fins a limitis insospitats, per a mantenir-se en el poder mitjançant una repressió sistemàtica amb una policia repressora i els ciutadans han estat patint durant molts anys, no tan sols una espoliació dels seus recursos; si no també de la seva dignitat, llibertat i drets humans, surten al carrer a demanar els seus drets trepitjats barroerament i a més amb el suport dels dits països desenvolupats, o del “primer món”, on els seus cap pares s’omplen la boca de la defensa dels drets humans i de les “aliances de civilitzacions”. Fa oi.
Casos com Tunísia, ara mateix mentre estic escrivint Egipte (soci estimat d’EUA pel seu lloc geoestratègic a Orient Mitjà), continua el Iemen, del que no arriben massa noticies de moment, i també Jordània, ens dóna a veure que el ciutadà ha perdut la por i s’està enfrontant ( de manera pacífica fins que el treuen de polleguera com a Egipte ) als dèspotes i tirans que serveixen a les multinacionals d’arreu del món per a continuar amb l’espoliació dels seus recursos i riquesa : Petroliers, minerals, gas, cacau, inclusiu turístic i repartir misèria i ignorància on la riquesa podria esser compartida per a tots als ciutadans.
No fa res i gràcies a una amiga catalana de la que ja n’he parlat Esther, he estat llegint una entrevista molt interessant a l’edició digital de “La Vanguardia” que li fan a Don Tapiscott, llicenciat en psicologia i estadística; doctor en dret i professor de gestió, baix el títol, ja prou significatiu: “Això no és una crisi, és un canvi històric” . Afirma que totes les institucions que existeixen actualment, estan basades en un model de la era industrial i estan fallant, no donen la resposta adequada a les necessitats actuals.
A continuació parla de cinc principis per a construir un nou model social: El primer diu que és la col•laboració, model oposat a la jerarquia. Les xarxes estan ajudant i posa com a exemple de col•laboració, la qual es pot donar a escala astronòmica, com és el cas que milions de ciutadans del món hagin creat una enciclopèdia. S’està referint em sembla a Wiquipedia.
El segon principi, que no és la primera vegada que el sent, és “obertura i transparència” Cap gràcia els hi fa als governs de tot el món, que veuen que els seus draps bruts comencen a orejar-se arreu, i cita el cas de Wikileaks, afirmant que això, només és la punta del iceberg.
Tercer i quart respectivament la interdependència i compartir la propietat intel•lectual i el quint i per a mi un dels més importants, és la integritat ( oposat totalment a l’abús de poder per a mantenir la corrupció a nivell, no tan sols econòmic, si no moral i ètic)
Aquests principis és cementen en un model on impera més el compartir que el competir. I això, és un autèntic canvi de paradigma que s’anirà produint i a una velocitat més ràpida del que em pensava.
Quan els països, dels quals les multinacionals han pogut aprofitar la situació política que elles mateixes han imposat, expulsin i llevin a aquesta classe política despòtica i canviïn el control d’aquests recursos, l’ordre econòmic mundial començarà a canviar. Ja no es podran muntar guerres per a seguir mantenint el poder sobre els recursos com ha estat amb la guerra d’Iraq i moltes de les altres que continuen en el món, a prop de 30. La seva política bruta surt a la llum, i aquesta informació ens arriba a tots els ciutadans del món.
A punt d’acabar l’article el president d’Egipte Mubarak (ara ex) acaba de dimitir ell i tota la cúpula del Partit Nacional Democràtic que estava en el poder. És i són responsables dels morts i dels ferits que s’han produït durant la revolta perquè el fet ocorres. No li ha servit de res enviar els seus sicaris per crear el caos. Esper que un dia també seran jutjats per un Tribunal Internacional.
(per un error d’informació de les cadenes de TV egípcies, el darrer paràgraf encara no és cert, Mubarak encara no ha dimitit, però està a punt d’ocórrer,qui ha dimitit és tota la cúpula del partit; i la revolta continua )