adormit entre els seus versos

Un relat de: Capdelin

És hivern,
hivern lleidatà, cru i despietat;
vuit del capvespre, ja fosc.
Amagats els meus set anys
en el llindar d´una porta vella,
sense número, ni nom,
sento en ma pell d´infant,
com passa la gelor
congelant caramells
en teulades sense color.
El pare no hi és,
ma germana,
dorm somnis sense pa
en un racó,
darrere la barra del bar
on treballa la meva mare,
servint beurots pudents
a carns envellides abans de temps.
Empetiteixo,
i els meus ditets
ja no dibuixen
joguines impossibles
en l´aire polar
que assassí, passa.
Trèmul, em refugio
en la casa del costat:
gent acollidora,
feta de farigola rústega,
de bon cor...
i allí, vora la llarg de foc,
fonent gels d´infant perdut,
agafo un llibre:
"RIMAS" de Gustavo Adolfo Bécquer
i llegeixo:

"Del salón en el ángulo oscuro,
de su dueño tal vez olvidada,
silenciosa y cubierta de polvo,
veíase el arpa.
- - - - - - - - - - -
Ay!, cuánto genio así duerme
en el fondo del alma,
esperando una voz que le diga:
levántate y anda!"

No entenc el que llegeixo,
però sento
sons melangiosos de foc blanc
que entren pels meus ullets
i acaronen la meva ànima
blanca i poruga...
i, així...
entre rima i rima
- melodia de Chopin -,
m´adormo,
somiant llesques de pa
sucades de fantasia.

Ara, que he perdut l´infant,
encara sóc pres d´ella
i quan arriba l´hivern
cru i despietat,
m´adormo
entre els seus versos
d´eterna mare:
gràcies... POESIA!

Comentaris

  • Preciòs[Ofensiu]
    Atlàntida | 17-01-2005 | Valoració: 10

    M'afageixo a lo mateix que diuen els altres.
    Felicitats i segueix així.
    Un petó i una forta abraçada.

  • Excel·lent![Ofensiu]
    Ilargi betea | 17-01-2005 | Valoració: 10

    Un poema genial, amb una sensibiltat extrema que va entrant per cada porus de la pell fins arribar ben endins, allà on viuen els records...
    Segueix sempre sent així, sent tu, i escrivint amb tanta precisió. RC no seria el mateix sense tu!

    Una abraçada i molta (moltíssima) màgia!

  • com és que diuen[Ofensiu]
    Lavínia | 17-01-2005

    que la boira embota els sentits!! per què ho diuen si tu els tens desperts i plens de sensiblitat? si saps dir tot això?

    Capdelín, no sé qui ets ni què fas, però escrius de tots els temes d'una manera excelsa, de debò!!

    Petons.

  • ala!, quins ulls! [Ofensiu]
    shine | 17-01-2005

    per cert.... no nomes penso en ell, ja que se que es una cosa imposible, tambe penso en tu eee ? jejeje, espero que demà et puguis trobar una sorpreseta per aqui, dedicat a tu !!! si vols tocaré el piano... quan vulguis !!! doncs no encara no estic agust am mi .. pero que si farà ... xd. em tens intrigada ! ....
    molts petons wapissim !!!!!!!

  • ai solet ......[Ofensiu]
    shine | 17-01-2005 | Valoració: 10

    m'has emocionat, una meravella, expreses molta tendresa i molt sentiment, ai Ara, que he perdut l´infant,
    encara sóc pres d´ella
    i quan arriba l´hivern
    cru i despietat,
    m´adormo
    entre els seus versos
    d´eterna mare:
    gràcies... POESIA!
    genial !!!!! t'ho has currat, wnu tots els teus escrits estan currats !!! seegueix aixi!!!!
    un petonàs !!!!!ânims

  • Quan la melanconia es fa paraula poètica[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 17-01-2005 | Valoració: 10

    Enhorabona per saber d'una manera tan dolça, tendre, sua i no fora de la realitat, ets capaç d'empresar d'una manera tan tangible l'enyor a uns instants que pus tornaran i que quedin dins d'un pou de la mèmoria intima que cada un té.
    Segueix endavant destapant al món la teva sensibilitat.
    Una aferrada pel coll
    Josep

  • Apa noi[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 17-01-2005 | Valoració: 10

    Te has lluit, tendresa, sentiment,poesia i bon gust, es aquells relats que et ve de gust rellegirlos, i recordar aquells temps en que un tros de pa sucat amb oli i un polsim de sal et feien feliç.
    Fins aviat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )