Cercador
Adéu
Un relat de: Judas Escariot- Compartir:
Ara ja no hi ets, el foc que ha escalfat els cors dels que t' estimàvem ha minvat la seva flama fins a tornar-la record.
Vas néixer i vas créixer entre les blanques neus dels hiverns i les gèlides aigües estiuenques, en un món que tu m' has ensenyat a estimar. Has conegut la teva terra com ara ja molt pocs la coneixen, i tot i l' amor que has sentit sempre per ella, vas marxar-ne seguint el teu camí, guiat per l' amor que sempre has sentit pels teus. Vas fer créixer una família que t' ha estimat, t' estima, i t' estimarà sempre.
Mai no vas deixar de caminar, ni tan sols des que la mà negra de la malaltia clavava les seves urpes al teu llom i se't volia endur en cos i ànima. Sempre vas lluitar contra ella i vas donar força als teus passos amb el teu cor blindat de llum, i les teves il·lusions. Que valent que has sigut.
No som aquí tots els que t' han estimat i has estimat al llarg del teu pas per aquest món, però som aquí tots els que encara podem aprendre de la teva actitud enfront la vida i lluitar per les nostres il·lusions tot caminant pel camí de la veritat i de la felicitat. No hi ha res blanc o negre, aquesta es la grandesa de tot, que no és tot blanc, que no és tot negre.
Comentaris
-
no sé on[Ofensiu]Perestroika | 21-05-2009
buscar... :(
-
i per què[Ofensiu]Perestroika | 21-05-2009
no ho canviem per un "fins aviat" ?
Sempre ens romandran als braços les ganes de tornar a abraçar a algú estimat. Sigui on sigui
A mi, personalment, m'encantaria que algú em dediqués unes paraules així si és que algun dia el meu cor s'atura. Potser, al seu un àngel, això no passa mai, no?
Gràcies pel teu comentari, i per la teva tendresa,
Perestroika -
Gràcies[Ofensiu]Judas Escariot | 26-10-2008
Agraeixo les teves disculpes, i de tot cor et dic que no calen, com a mínim a mi, perquè, no m' he enfadat pas gens ni mica. Estic content si el meu relat t' ha fet sentir el que jo sentia quan escrivia.
Per altre cantó, tampoc crec en la culpa, jo puc equivocarme i tu també, i està bé criticar sense mala fe, com també està bé escoltar i llegir les crítiques que t' arriben. Però el que no està bé, per a un mateix, es sentir-se culpable d' haver-se equivocat si quan ho hem fet no creiem que ho estavem fent.
Et torno l' abraçada i tot el bon rotllo que necessitis. -
Discrepancies[Ofensiu]Judas Escariot | 25-10-2008
Mai vàrem parlar de com volia que fos el seu funeral, es clar, però suposo que això és una qüestió de gustos. El que discrepo amb vos és del fet que ell no em pogués sentir, o que no estigués content que transmetés les seves ensenyances a tots els que el van conèixer. En cap moment la intenció es lloar-lo, sinó recordar la seva valentia a tots els que eren allí. Les raons que em van dur a fer-ho, són ja qüestions més intimes.
Valoració mitja: 10