Adéu

Un relat de: Dafne

Maleeixo el dia en el que ens van presentar, el temps que vam parlar i el moment en el que et vaig conèixer. Maleeixo el moment en el que vaig començar a sentir quelcom per tu, en el que me'n vaig adonar q t'estimo i el moment en el que me'n vaig adonar que no pot passar un dia en el que no pensi en tu. Maleeixo especialment aquells dies que vàrem deixar passar, aquelles oportunitats que hauríem d'haver aprofitat, aquells petits instants al costat del mar, aquell estiu ple de moments, ple de records...però sobretot maleeixo el moment en el que em vas conèixer, en el que descobrires com sóc i quins són els meus punts febles, aquells que no he ensenyat mai a ningú i que amb tanta cura he procurat que ningú mai els trobés, precisament per por a que passés el que ha passat...per por a sortir perjudicada, per por a sortir ferida... No sé com però t'has endinsat en mi com ningú mai ho havia fet i sense jo saber-ho, però poc a poc has anat coneixent-me i sabent com era, què em movia i què era el que em feria i has estat jugant amb això durant més d'un any.
Si pogués tenir-te amb mi et diria que no et suporto, que t'odio, que et vas portar com mai hagués pensat que et portaries, em podria haver imaginat qualsevol cosa de tu, qualsevol menys el que em vas fer, em vas fer molt mal, saps? M'ho mereixo? Què és el que t'he fet? M'he portat tan malament amb tu? No ho crec...si et tingués amb mi...desitjaria fondrem en la teva calor, perdre'm en el teu cos, que el temps es parés, que els moments a prop teu fossin eterns, que m'abrasessis i que mai em deixessis anar, no caldrien paraules, no caldrien explicacions, amb una mirada entendria el teu missatge, amb el meu cos t'expressaria el que t'estimo, el que et desitjo... Però ara tu estàs amb una altre, tot això que jo desitjo i tan anhelo és una utopia, mai serà possible perquè ara tu ja m'has oblidat, ja mai sabràs el que vaig arribar a sentir per tu, el que arribo a sentir per tu... Tranquil, això és un comiat, em rendeixo, abandono, llenço la tovallola, perquè ja estic cansada, no sé què més fer, no sé què és el que podria fer per recuperar allò que tant he arribat a estimar, per tornar a viure aquella única nit que vam viure junts i portar-la més enllà, poder parlar de més d'una nit...però desisteixo, si hi ha esperança o solució aquestes escapen de la meva imaginació, desconec la manera d'arreglar allò que vam perdre i no tinc forces per seguir buscant.

Adéu

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dafne

Dafne

3 Relats

4 Comentaris

3303 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
"Mar adentro, mar adentro,
y en la ingravidez del fondo
donde se cumplen los sueños,
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.

Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno,
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo;
es como penetrar al centro del universo:

El abrazo más pueril,
y el más puro de los besos,
hasta vernos reducidos
en un único deseo:

Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras:
más adentro, más adentro,
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.

Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos."

Versos d'una pel·lícula que em van captivar des del primer cop que els vaig sentir...

I potser una altre pel·lícula que realment em va captivar per allò que diu és una que conté aquests pensaments tan màgics...

"En parte es bueno tener nostalgia, eso quiere decir que has vivido buenos momentos. Yo nunca he tenido nostalgia de nada, porque nunca he vivido buenos momentos, a veces me pasa que tengo nostalgia de algo que no ha pasado."

"Existimos porque alguien piensa en nosotros, y no al revés."

"Dicen que las princesas son tan sensibles que notan la rotación de la tierra, que si están lejos de su reino se enferman, que hasta se pueden morir de tristeza"

"hay un día en que sólo pasan cosas buenas, tenemos que estar muy atentas para que no se nos pase.
Hay un día ya veras, un día que es la ostia. Ese día todo es bueno, ves a la gente que quieres ver, comes la comida que más te gusta, y todo lo que te pasa ese día es lo que tu quieres que te pase. Es como un desvío, como cuando vas por la carretera y hay un desvío hacia otro sitio. Pues ese día es lo mismo, y es muy importante, porque puedes elegir por donde va a seguir todo. Por eso tenemos que estar muy atentas Zule."