Adéu fill!

Un relat de: pura vida

El temps va passant, diuen que m'hauria de sentir millor, que he de ser forta, però no hi ha un sol dia que no pensi en tu. Et vaig portar al meu ventre durant cinc mesos i mig, els mesos més meravellosos de tota la meva vida! Només estavem tu i jo al món, no hi havia res més important que tenir-te amb mi.
Recordo mil sensacions, em sentia plena, notava cadascún dels teus moviments i fins i tot t'imaginava la teva cara, amb els ullets brillants, el somriure, les mans, els peus,... Pensava en el fet de ser mare, de ser la teva mare, algú que et comprendria, que et donaria tot l'afecte, que t'ajudaria i et recolzaria, que t'orientaria per aquest camí de la vida, ... De cop, totes les il·lusions van ser estroncades, qui va decidir que allò havia de passar? què vaig fer malament? en què em vaig equivocar? un dia, una hora, uns minuts van ser suficients per saber que et perdia, el meu cos no va ser prou fort per fer-te créixer.
Res no pot ser tan desolador com perdre un fill, res no em pot fer més mal en aquesta vida, em sento vuida, em faltes tu Martí. No sé on ets , no sé què van fer amb tu quan et van separar de mi, no entenc perquè el meu destí era perdre't, no veure't, no poder-te agafar entre els meus braços i bressolar-te!
T'enyoro! i sovint el meu profund dolor no em deixa respirar amb calma, les llàgrimes no paren de brotllar dels ulls, m'apago, hi ha moments que no hi sóc, o que no hi vull ser, aquests instants penso que sóc al teu costat allà on siguis, que t'acarono, que et miro i et somric, que sóc la teva mare, res més que això Martí, la teva Mare.
T'estimo fill!

Comentaris

  • saps que ets meravellosa[Ofensiu]
    melba | 11-02-2005

    hola bonica, sabia que eres tu abans de llegir-lo, t'entenc molt millor del que creus, no van ser 5 mesos i mig, però si 7 setmanes, entenc el teu dolor, els teus ulls que albiren al passat i de la pèrdua que notes dia a dia, i a vegades et preguntes com seria si tot no s'hagués esguerrat, però no estàs sola, en el llarg camí que és la vida tens al teu abast moltes mans que t'agafaran per besar les teves llàgrimes i gaudiran del teus somriures, no perdis mai la innonència que et caracteritza ni deixis de regalar-nos moments de felicitat, i deixe'ns compartir els teus dolors a través de les teves paraules i lletres, i no oblidis mai, que tot arriba.

  • Precios i trist estimada amiga[Ofensiu]
    Atlàntida | 06-02-2005 | Valoració: 10

    No sé si t'ajudarà el que et diré, però del que estic segura es que es cert, la meva experiencia m'ha fet creura que es així.
    Desitjo de tot cor que aixó t'ajudi i dir-te que a la meva biografia hi ha la meva adressa de correo, si ho desitjes escriu-me i parlarem.
    Mira, quan una criatura no arriba a neixer, pot ser per molts motius, però el que sí et puc assegurar es que el teu proper fill, serà l'ànima del Martí, será ell, a lo millor en el cos d'una nena, a lo millor es va equivocar de cos al venir, i va decidir marxar, però et puc asegurar que el proper fill que tinguis serà ell, de veritat, creuem, i serà una criatura molt especial.
    Recorda'l sempre i ara disposat a rebre un altre fill, amb aquesta idea, t'ajudarà i et repeteixo, es cert el que et dic, no t'enganyaria amb una cosa tant delicada.
    Et recomano un llibre que es diu:
    Nacimiento y relaciones de Bob Manley i la Sondra Ray, t'explicarà tot aixó que et dic.
    Tornaràs a poder tenir un altre fill que t'omplirà de felicitat, tendresa i alegria, jo així ho desitjo de tot cor.
    Un petó dolç i tendre i una abraçada que t'acaroni l'ànima.
    Fins aviat.

    Atlàntida.

  • preciós[Ofensiu]
    març | 06-02-2005

    Deu ni do, noia...pell de gallina! La veritat és que no sé massa què dir. Ànims i endevant! Les teves paraules m'han posar a la teva pell, sentir el teu dolor.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

pura vida

3 Relats

7 Comentaris

4702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Últims relats de l'autor