Acords que em porta el vent

Quan en la tranquil·litat d'una nit plàcida, et sembla que toques els somnis amb els dits, i pots imaginar aquella mirada, tan bonica, fent-te companyia, mirant amb tu els estels i compartint el mateix somriure...

M'agrada molt, Guspira, el teu estil, ja t'ho he dit en alguna ocasió, escrius amb tot el cor, i també em sembla un estil exquisit i lúcid...;-)

PS. Et confesso que vaig començar a llegir "Demien", però no estava prou concentrada per apreciar-lo al 100%. I un excés de feina també m'ho impedia. Així que, ara que començo vacances, me l'enduc a la motxilla, i serà el primer que llegiré. En pots estar segur. I a la tornada, compartirem impressions.

Una abraçada ben forta! Bon estiu i bones vacances també per tu (si és que no les has fetes encara!)

m'encanta....
i no estaràs sol,
els acords, el vent,
els portarà ben aprop
i et cantarà una nimfa
al bosc més verd
de tot l'univers
a cau d'orella
mentre vius
la nit infinita
fumant verd,
cremant arrels,
sentint el foc
bn aprop teu...