Acció i reacció

Els catalans que viuen sota domini Francés, demanaran a la U.E. que vetlli pels seus drets lingüístics, i ho faran com a reacció a la petició del representant del P.P. a Europa , Mr. ALEJO. Tenim doncs una primera reacció positiva, que surt directament d'una acció innoble des de la seva concepció ; es dur veure que totes les forces espanyoles, de qualsevol color, trien sempre un català que faci el paper de traïdor, de grat o per força si vol ascendir dins del Partit Espanyol.
Una segona reacció positiva es va donar a Estaràs, a la comarca catalana de la Segarra, on representants de pobles petits, des del mateix Estaràs, fins a alguns com Rellinars, Granera, Gallifa, l'Argentera ,…, van començar una lluita contra els plantejaments de l'anomenat Informe Roca, que en síntesi pel que fa als pobles petits, insisteix en la seva desaparició per la via d'unir-se a d'altres poblacions amb més habitants, es perdrà si això passa, pràcticament tota la història de Catalunya, la història real s'entén. Alguna de les propostes venien a demanar que Barcelona fos ella sola, una Comunitat Autònoma, com ho es Madrid, perquè segons el parer general, tant allà com aquí, el centralisme antidemocràtic, sembla que arrela amb força. Si s'arriba a fer m'apunto per descomptat a l'autonomia de Catalunya, de ben segur que seran pocs, però almenys en la major part son persones de fiar, o no ?
Ambdues reaccions no tenen amic lector cap possibilitat de reeixir, la primera perquè a Europa, o millor a la U.E. , a part d'Espanya, hi ha molts països de llarga tradició en el genocidi de cultures i llengües, els anglesos son sens dubte els campions mundials, ja que han eliminat llengües i cultures de tot el món, Espanya, tot i la llarga tradició de centralisme antidemocràtic, només ha pogut eliminar algunes cultures de l'Amèrica del Sud, i del Pacífic; les cultures de la Península Ibèrica apart, es clar. França ha tingut un pes petit, però de gran importància en el territoris de l'actual Canadà i en algun raconet d'Àfrica, apart també com es lògic de les llengües i cultures de França, Occitans, catalans, bascos, corsos ,…, la resta de nacions, Alemanya inclosa, van arribar tard al genocidi cultural i només poden presumir de petites trapelleries a nivell internacional, i d'algun crim d'importància en el territori propi. Ningú de la U.E farà res pel català, però es bo i saludable de reivindicar-ho.
Tampoc no es previsible que es trobi una solució al plantejament d'eliminar fins a 250 Ajuntaments, amb els seus corresponents Jutjats de Pau, i amb la seva història pròpia i singular. Aquí també però ,es bo i saludable de reivindicar-ho, i en aquest cas com s'apuntava a Estaràs, es possible que per la via d'un Partit Català sense cap lligam amb els actuals Partits, es trobi una alternativa ,que permeti la continuïtat de tots i cadascun dels pobles de Catalunya. Això per altra banda, es alhora ecològic, sostenible i raonable.
De l'Ebre, i de la reacció als mals usos que Barcelona tradicionalment dona a la resta de Catalunya, hem parlarem un altre dia.