Absurda dopamina

Les llàgrimes van caient una a una sobre el paper. No sé com he arribat a aquest punt, m´he deixat portar per la dopamina que inunda el meu cervell. La veu de la raó s'ha adormit del tot i els sentiments l'han guanyat. I com que no es pot raonar amb el cor trencat, la batalla està finalment perduda.
A més a més, els meus corticoides estan tots fets pols i no actuen contra aquest insuportable dolor. I jo cada dia em faig més petita per dins i, la raó no torna al meu cervell idiota i, ploro i ploro i no tinc ganes de fer res.
Amb el temps, que no tinc, i la distància, que mai podrà existir, me'n aniré a buscar-te en l'oblit de l'esperança fins que les llàgrimes ja no caiguin una a una sobre el paper.