Abans que sigui demà

una dona que escriu molt bé, Llibre i aquest poema és, senzillament, fantàstic.

Aquestes preguntes retòriques que et fas "Qui sóc jo per escriure?/ Qui sóc jo per dir res?"
quan te les contestes i dius que "vols viure la vida/abans que sigui demà"; estàs fent un cant al dret de viure, de gaudir i, sobretot, de ser lliure en la teva pròpia mesura. I, saps què et dic? que jo també penso així "vull viure la meva vida abans que vingui demà". M'ho has tret de boca, de les mans, de les tecles.

Com et vaig dir una vegada, tot pensant en les Odes del poeta llatí Horaci, sobretot en la XI del llibre I en què surt per primera vegada el "carpe diem":

Li parla a Leucònoe
(...)
"Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d'avui i no confiïs gens en el de demà"

Molts petons, bonica!! Hem de V I U R E!!



Molts petons.

Aquest poema m'ha fet pensar en una frase que m'agrada molt: ‘pensar amb els dits'... quan escric amb l'ordinador, sempre tinc la sensació que no soc jo qui escriu, sinó els meus dits... jo vaig pensant coses i els meus dits destrien les idees principals i les teclegen, potser perquè escric massa a poc a poc (tampoc no crec que escrigui tant lent, però) o potser perquè penso massa ràpid, però les idees van fluint, i els dits escriuen, pensen que és el millor de cada idea i l'escriuen... mira, m'ha fet pensar en aquesta sensació.
El final del poema és... bestial! (perdó, vull dir sublim!)... ‘Tot just un petit ésser que anhela sentir la vida que em corre per la sang per beure-me-la a glopades abans que sigui demà.'... genial!
Pel que fa el dilema... ‘em pregunto si l'he creat o si he permès que l'entorn descrivís la realitat.'... jo et diria que és l'entorn que ens permet descriure la realitat, i no a l'inrevés... l'artista ets tu! que escrius amb l'ajut de les experiències viscudes, crees vida, sentiments, emocions...

Una abraçada,
Jordi.

pel comentari.

LLIBRE

descrius amb tanta exactitut i bon fer els sentiments? Per què estàs plena de vida!

Penso que tens un do, i sort tenim els què el gaudim.

pel comentari.

LLIBRE

M'hi he sentit molt identificada. Les paraules són boniques i encertades. El significat encara més...
Una abraçada i fins aviat.

Per cert, moltes gràcies pels teus comentaris. Només fa 10 dies que sóc amb vosaltres i m'hi sento com a casa.