Abans que sigui demà

Un relat de: Llibre

La pantalla
és un desert sense natura
i cada lletra
un gra de sorra escapçat.
El teclat,
una intrèpida aventura
i cada signe
un breu perill superat.

Ara les mans reposen
ermes, fredes,
tot esperant l'instant somiat,
i s'escalfen com espelmes
fràgils, lleus,
si el moment ja ha arribat.

Quan per fi neix el poema
em pregunto si l'he creat
o si he permès que l'entorn
descrivís la realitat.

Qui sóc jo per escriure?
Qui sóc jo per dir res?
Tot just un petit ésser
que anhela sentir la vida
que em corre per la sang
per beure-me-la a glopades
abans que sigui demà.

(8-12-2004)

Comentaris

  • Tu ets...[Ofensiu]
    Lavínia | 25-02-2005

    una dona que escriu molt bé, Llibre i aquest poema és, senzillament, fantàstic.

    Aquestes preguntes retòriques que et fas "Qui sóc jo per escriure?/ Qui sóc jo per dir res?"
    quan te les contestes i dius que "vols viure la vida/abans que sigui demà"; estàs fent un cant al dret de viure, de gaudir i, sobretot, de ser lliure en la teva pròpia mesura. I, saps què et dic? que jo també penso així "vull viure la meva vida abans que vingui demà". M'ho has tret de boca, de les mans, de les tecles.

    Com et vaig dir una vegada, tot pensant en les Odes del poeta llatí Horaci, sobretot en la XI del llibre I en què surt per primera vegada el "carpe diem":

    Li parla a Leucònoe
    (...)
    "Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d'avui i no confiïs gens en el de demà"

    Molts petons, bonica!! Hem de V I U R E!!



    Molts petons.

  • 'Pensar amb els dits'[Ofensiu]
    George Brown | 12-02-2005

    Aquest poema m'ha fet pensar en una frase que m'agrada molt: ‘pensar amb els dits'... quan escric amb l'ordinador, sempre tinc la sensació que no soc jo qui escriu, sinó els meus dits... jo vaig pensant coses i els meus dits destrien les idees principals i les teclegen, potser perquè escric massa a poc a poc (tampoc no crec que escrigui tant lent, però) o potser perquè penso massa ràpid, però les idees van fluint, i els dits escriuen, pensen que és el millor de cada idea i l'escriuen... mira, m'ha fet pensar en aquesta sensació.
    El final del poema és... bestial! (perdó, vull dir sublim!)... ‘Tot just un petit ésser que anhela sentir la vida que em corre per la sang per beure-me-la a glopades abans que sigui demà.'... genial!
    Pel que fa el dilema... ‘em pregunto si l'he creat o si he permès que l'entorn descrivís la realitat.'... jo et diria que és l'entorn que ens permet descriure la realitat, i no a l'inrevés... l'artista ets tu! que escrius amb l'ajut de les experiències viscudes, crees vida, sentiments, emocions...

    Una abraçada,
    Jordi.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Llibre | 09-12-2004

    pel comentari.

    LLIBRE

  • Per què[Ofensiu]
    OhCapità | 09-12-2004

    descrius amb tanta exactitut i bon fer els sentiments? Per què estàs plena de vida!

    Penso que tens un do, i sort tenim els què el gaudim.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Llibre | 09-12-2004

    pel comentari.

    LLIBRE

  • molt bonic![Ofensiu]
    ROSASP | 08-12-2004

    M'hi he sentit molt identificada. Les paraules són boniques i encertades. El significat encara més...
    Una abraçada i fins aviat.

    Per cert, moltes gràcies pels teus comentaris. Només fa 10 dies que sóc amb vosaltres i m'hi sento com a casa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero