A un nadó

Aquest preciós text, transmet un missatge de força colpidor. És un compendi entre la força del missatge i la fragilitat del nadó.

Trobo com si s´haguessin conjuminat dos pols oposats
mitjançant la paraula.

Felicitats, Averrois.

Helena

ja començarà bé el camí de la vida... Ara encara no entendrà tot el que li dius, però quan vagi creixent i els llegeixi, segurament et farà un petó ben gran, per agrair-te els desigs que li deixes aquí escrits, com un llegat.
"...
Tindràs desenganys,
però no et paris, segueix,
que la vida hi han penes,
però les alegries les esborren".

Ben cert que en tindrà, de desenganys, i ben cert que haurà de seguir, sense parar. Les alegries no esborren les penes mai del tot, però ajuden a apreciar molt més els bons moments i les bones persones.... les de veritat, les que t'ajuden en moments bons, però sobretot, en els difícils.

Un bon poema, amb un bell contingut.

Llegeixo la teva biografia i et felicito, amb un cert retard, per aquesta xifra "important" assolida el mes passat...

Una abraçada i gràcies pels teus comentaris i la teva amabilitat!

Fins la propera.

i afegiré també un altre:
- Si vols.

Un abraç.

..hi afegiria...fuig del ramat..de la moral de l'esclau..
..i que cada instant de la teva vida...sigui únic...
ah!...i poc de sort..i un xic d'amor..
..


m'agrada!!
..

...... vull ser nadó i créixer amb aquest consells tan savis i macos !!!

Preciosssssssssss