A tu

A vegades, quan menys t'ho esperes, la vida fa un gir de 180 graus i tot canvia d'un dia per l'altre. Diuen que l'home neix, creix i mor. Jo crec, més aviat que l'home, neix, creix, estima i mor.

A vegades, tan sols a vegades, estàs tan enfonsat que tot se't tira a sobre, i és llavors quan necessites que els que t'estimen estiguin al teu costat. I no sempre hi són del tot. Tots, alguna vegada --sense voler- hem decepcionat algú. Perquè, per molt que vulguis estar al costat d'algú i no fallar-li mai, ningú no és perfecte.

A vegades, culpem a qui no hem de culpar, descarreguem amb qui no toca descarregar, però sempre ho fem pensant, que tocava fer-ho o simplement perquè ja no podem més i, com sempre, paguen justos per pecadors.

A vegades, ens arrepentim del mal que, amb una sola frase, podem fer als qui més estimem. Perquè quan pensem som els amos de les paraules i quan parlem en som esclaus. Dono tota la raó Shakespeare.

A vegades, quan tot ens va en contra, creiem que no hi ha res pitjor del què estem passant nosaltres. Però al cap i a la fi, molt a l'interior sabem que això no és cert.

A vegades busquem tantes maneres de ser feliços, que, ens entre tenim massa buscant i no assaborim Alló que tenim "a la vuelta de la esquina".

A vegades, només idealitzem a persones, només perquè no són com nosaltres volem, i ho fem sense adonar-nos que ens estem enganyant indirectament. I llavors, quan ens en adonem ens decepcionem a nosaltres mateixos.

A vegades, tan sols volem escriure alguna cosa perquè algú la llegeixi i estigui més tranquil. Perquè s'adoni que hi ha algú que l'estima, que li fa costat encara que no sigui el millor. Encara que aquest algú no sigui perfecte.

A vegades només volem tranquil·litzar el plor d'aquella persona que tan estimem i a qui tan poc li demostrem.

Perquè a vegades, necessitem fer-li saber, d'una manera estranya com és aquesta, que sempre, passi el què passi voldrem fer-li costat.

I sobretot ; que sempre l'estimarem.