A set voltes de Cesk Freixas, a tres voltes de Maria Mercè Marçal

Un relat de: Marc Freixas

A la dressera nova que faig al caminar,
a l'esperança eterna que reposa en els meus peus,
a la llengua que batega, i que ho fa dins del meu cor,
i dins dels cors dels meus companys,
a la lluita incansable que practico com a rebel,
a l'amor inevitable que sento pel meu País...

i tal vegada sóc com sóc,
a set voltes de somriure,
i a set voltes de plorar per la felicitat del dolç desig,
i a tres voltes de tocar-te,
de tenir-te,
de besar-te.

Sóc a prop dels vostres somnis :

a set voltes de Cesk Freixas,
a tres voltes de Maria Mercè Marçal...

i a quatre barres de sang,
de tu.

A la dressera,
a l'esperança,
a la llengua,
a la lluita,
a l'amor,...

I tot serà per aconseguir uns Països Catalans ben lliures.

Comentaris

  • Ës bo, sí![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-03-2005 | Valoració: 9

    És bo, noi!

    Segueix així.

    Aviam si t'enganyo un poema teu una mica més llarg!

  • uoooo[Ofensiu]
    AnNna | 05-03-2005 | Valoració: 9

    feia molt que no em passava per aquí... i els teus poemes segueixen sent tan bons com sempre...
    segueix així, marc... gràcies per captivar-nos a tots amb aquestes boniques paraules...

    per una terra més lliure!

    aNNNa

  • Un gran poema...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 26-02-2005 | Valoració: 9

    ...per una gran persona.

    Espero poder veure aviat que ambdós germans comparteixen escenari: l'un oferint la seva música i veu i l'altre el seu meravellós poema... Ja ho sabeu, a assajar "no amaguis la llengua"! ;)

    Una forta abraçada i molta màgia!

  • Thalassa | 25-02-2005

    molt bo, m'ha encantat, però si em permets, tot i que hi estic totalment d'acord, l'últim vers m'ha trencat l'encant del poema... tampoc vull que ho prenguis malament, sino que crec que la subtilesa i la poesia de tots el mots, m'han caigut amb la darrera frase... La resta, és fantàstica, de debò.

    Igualment, mil felicitats

    Thalassa

    P.S.: tansols és una apreciació personal...

  • és destí, és vida[Ofensiu]
    fill de les ombres | 25-02-2005 | Valoració: 9

    és destí, és vida del nostre poble, la lluita constant i perseverant per la llibertat.
    és aquesta lluita la que ens enforteix, la que en el fons ens fa grans, la que ens crema el cor fisn a fer-nos bullir les mans.
    el nostre poble s'ha forjat en el caminar feixuc de les cadenes, sense dreceres violentes ni per camins de diàleg, sinó per rutes de dolor i silenci per les que amb l'empeny clandestí dels que com tu i el teu germà, poetes de la nostra causa, hem posat llavors d'alzina en aquesta terra nostra que estimem perquè les seves branques llibertàries donin cobert i niu a tots els que avui lluitem per un demà com el que volem.
    pau, salut, revolta i llibertat!

    correllengua corre, que et persegueixen de ponent, aquells que mai no han comprès els teus sobirans sentiments,
    des de fraga a maó, de guardamar a perpinyà s'alçarà contra el vent un clam arreu dels països catalans,
    correllengua corre, que jo correré amb tu i si ens atrapen els de l'oest no ho dubtis lluitarem junts!

  • Bon germà[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 19-02-2005

    A l´atzar només t´agraeixo tres dons.
    Tenir un germà com el que tens, valent, concient i irreverent.
    Ser, si ho ets de la classe obrera. i si ho ets lluitar per ella.
    I el tervol atzur que ens fa set voltes rebels.

  • i si![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 18-02-2005

    els aconseguirem!!!

    un poema preciós, de debò!
    felicitats!!!
    salut i revolta!
    7Vr!!!
    Visca la Terra!!!

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.